4.02.2005

Adéu

M'agradava pensar que havia encetat el bloc només per donar-me el gust de tancar-lo... hui és el dia. Gràcies per llegir-me.
Arreveure.

4.01.2005

Puyol vol jugar al Bernabeu

Puyol vol jugar al Bernabeu. Ronaldo vol ser espanyol. El Papa vol morir-se. Aznar vol ser etern. Mario Vaquerizo vol ser Alaska. El príncep de Mònegue vol ser príncep de Mònegue. Ana Arbulu vol participar en les eleccions. Mercedes Milà vol no jutjar tan de pressa la gent.
Jo també (a quasi tot).

3.30.2005

De l'aventura de ser autònom (part I: els tràmits)

Un dia t'alces optimista i penses (...i perquè no em faig autònom? deixaria de tenir un jefe, guanyaria més diners, treballaria des de casa, seleccionaria els meus clients...). Bé, deixem de banda si el somni esdevé realitat o no (recordem que estic aturat) i passem a la zona oscura: els tràmits.
Te'n vas directament a la gestoria de la cantonada a preguntar. Jefe, i això de ser autònom.. què he de fer? El jefe despeja la taula i diu: nosaltres et fem la gestió per només 120 euros. 120 euros. 120 euros. Decideixes fer-ho tu. Tu soletes (com diuen al poble).
I comença el malson: busques la web d'Hisenda i després d'una bona estona no ho acabes de trobar. No passa res. Hi ha un telèfon. Marques el 902 etc. i esperes. T'informen. T'informes. Has d'anar a l'oficina. No es pot fer el tràmit per Internet.
Preguntes a un amic que on és Hisenda. Diu que a Alacant. Prop del Trocadero. Vas a Alacant. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Et donen un patracol de fulls. Tornes a casa. Els lliges. No els entens. No pots anar a l'assessor-gestor (120 euros-120 euros-120 euros) i decideixes parlar amb un amic que JA és autònom. T'informa. T'informes. Emplenes les coses que ha emplenat ell. Només, diu, canvia l'epígraf. Aprofites que un dia has d'anar a Alacant i preguntes per l'epígraf. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Te'l diuen. Quan tornes no et quedes tranquil. Telefones. Et diuen un altre epígraf. Telefones de nou i un altre operador et diu, efectivament, un altre epígraf... Decideixes posar el segon.
Emplenes tots els papers. Vas a Alacant. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Dones els fulls...ui falta la fotocopia del DNI. Vas. La fas. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Et diuen que si ho presentes hui (14 de març) pagaràs tot el mes de març. Que, si vols estalviar-te este mes, vingues a partir del 22. Et vols morir. I els dones les gràcies.
Tornes a Alacant el 22. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Dones els fulls. I et diuen... és que si ets de Crevillent et correspon anar a Elx. Preguntes on és Hisenda a Elx. T'ho diuen (los pisos asules). Interiorment et vols morir (i matar-los). No els dones les gràcies.
Vas a Elx. Passes pel detector de metalls. Fas cua. T'ho miren tot. Diuen que està molt bé. Mentalment li compres un regal a l'amic que t'ha estalviat 120 euros. Preguntes quin IRPF et correspon. I quin IVA. (Això t'ho ha dit l'amic que no et cobra 120 euros i al qual l'has de comprar un regalet, penses). Te'l diuen. I dius: ja està? I et responen: a Hisenda sí. Ara has d'anar a la Seguretat Social. Els dones les gràcies.
Vas a la Seguretat Social. No hi ha detector de metalls. Fas cua. Arreplegues els papers. Tornes a casa.

Emplenes els papers i l'endemà tornes a Elx. Els lliures... i et diuen no és en esta oficina. Com ets de Crevillent et correspon l'oficina que hi ha a Altabix (un barri d'Elx). Et vols morir (i matar-los). Agafes un bus. T'equivoques. Arribes. Fas cua (no hi ha detector). Et toca. El xic s'ho mira i diu: perquè has renunciat a la cobertura per IT? I jo: per estalviar-me 25 euros tots els mesos. Comença la xarrada comercial (que imagina que caus malalt, que imagina que t'operen...). De cop sobte diu: ui, ací diu que vols començar l'1 d'abril, ¿veritat? I jo: sí. Doncs (contesta) hauràs de venir l'1 d'abril. Et vols morir (i rematar-los).

Vaig a Amena. Vull canviar el mòbil de prepagament per un a contracte d'autònom. Tinc un amic que m'ha dit que em puc descomptar l'IVA. La xica d'Amena em diu que si no he pagat encara no ho sóc (autònom). Encara que tinga els papers d'Hisenda. Torna quan hages pagat alguna quota. Li done les gràcies.

Heu vist Un dia de fúria?
Hui, per primera vegada, podeu comentar al blog.

3.27.2005

Del cinema infantil

Ahir ma filla estava més o menys curada dels granets que tenia (digues-li pallola, digues-li varicel·la) i vam passar la vesprada al cinema municipal d'Elx. Vaig patir Bob Esponja: La película. Que com va anar? Ja ho he dit: vaig patir la pel·lícula... i això que els americans la classificaven amb un prometedor some mild crude humor.
Ja venia mig escarmentat de l'última joia del cinema anomenat infantil: L'espantataurons. El cas és que com ma filla es va adormir amb Els increïbles i ara està en una fase Disney doncs vaig una mica fotut: mirem TOT el que programen.
Sort que quan vam anar a vore Un seguit de desgràcies catastròfiques de Lemony Snicket ho vam passar bé.

3.26.2005

Del Cucarella

Hui post doble. Mentre ma filla i la dona preparen una tarta de xocolata per al sucedani d'aniversari que farem demà (no podem convidar xiquets perquè ma filla els pot encomanar la malaltia) jo aprofite per llegir el blog de Toni Cucarella: Toni Cucarella en roba de batalla.
Què hi podeu trobar? Entre els posts hi ha l'Acadèmia, els Països Catalans, Joan Fuster, el diari Levante, literatura, disbarats valencians... de tot. L'últim que apague la llum. Bon profit.

De la setmana de vacances

Ma filla té la pallola (sí, sí, ja sé això de la pallola en l'aire vola, que m'ha tocat anar al camp, a la serra i hui me'n vaig a la platja). Deia que ma filla té la pallola i mira compulsivament tota la col·lecció en dvd de la Heidi que ha tret de la Biblioteca Municipal. Jo, mentrestant, llig supervendes per passar ràpidament la setmana de vacances (encara que jo estic de vacances des del 10 de desembre): Lucía Etxebarría, Dan Brown... alta literatura. Quan em canse dels llibres ataque l'hemeroteca postmoderna que m'estic fent: Vogue, Marie Claire, Neo2 i EPS. Quan isca de l'atur sabré parlar de tot. La pena és que no em queden ganes de parlar amb ningú.

3.19.2005

Del Kronen

Llig emocionat el xat de José Ángel Mañas amb els lectors d'El Mundo. Recorde molt gratament quan vaig llegir Historias del Kronen. Era un trencament total amb la literatura que coneixia fins aleshores. Era una època (1999) en què llegia tot allò que feia la gent de la meua generació.
Tinc ganes de llegir Caso Karen. Potser siga com viatjar en el temps...