12.31.2004

De revistes (II)

Heu comprat mai una revista d'autoajuda? Ahir quan passejava vaig topar amb un quiosc i entre tant de paper del cor i d'informàtica n'hi havia una que no havia vist mai: Psicologia pràctica. És molt semblant a les d'aprimar-se: una xica guapa en la portada i tipografia tipus Cosmopolitan. No vaig poder fullejar-la (estava penjada a un aparador amb vidre) i no sé si fer una desiderata en la biblioteca municipal. També tenien Emprendedores amb una guia completa per a fer tots els pagaments (i que no se te n'oblide cap) si ets autònom. N'hi havia milers (de revistes): de caçadors, de corredors d'atletisme, de cotxes, de viatges, d'humor, de política, de xiques, de xics... però jo només tenia ulls per a la de Psicologia. Els dubtes m'assalten: els articles conten com a publicacions per als professors d'universitat? Quin prestigi té? La tindran en la sala d'espera els terapeutes de la cosa? És competència deslleial?
(...)
Avui és l'últim dia de l'any. Me'n vaig al FNAC a triar el regal de demà (és el meu aniversari). Seguint amb la tònica aniré directe i de cap a la secció de clàssics de la psicologia: ¿Quien se ha llevado mi queso, etc.?, La bona sort, o si tinc el dia valent tiraré per la novel·la i agafaré Felicitat (r) de Will Ferguson.

12.28.2004

De fred

Què es pot fer en dies de tan de fred? Ahir, vam anar a preguntar preus a un club del poble per jugar a l'esquaix o al tennis (ara que tenim temps). Quan li vaig dir a la recepcionista que si per estar a l'atur hi havia descompte ens va amollar: [esto es un club privado]. Vaig fer cara de no entendre res. ¿Era privat i els aturats estàvem mal vistos o simplement tenia la frase apresa per si algú deia la paraula descompte?
Els preus estaven com estaven. Quasi dos-cents euros de matrícula (sic) i quotes de 50 euros mensuals. Posvaaserqueno. O club privat o guarderia per a la xiqueta. De moment, guarderia. Més endavant, si guanye la loteria, ja hi tornaré.
(...)
On si he tornat és a la biblioteca (pública). Ara tinc a casa un de Jaime Bayly: La mujer de mi hermano, i Caramelo de Sandra Cisneros. El de Rivas ja l'he acabat. Quan llig alguna cosa del Rivas l'enveja em corre per les venes paral·lela a l'admiració.

12.25.2004

De Nadal

Hi ha alguna cosa que supere escriure un post el dia de Nadal? Més de 40 personetes hem decidit que escriure avui un post i fer ping a bitàcoles era allò que tocava. Jo, a més del post, he dedicat el dia a llegir per Internet els diaris d'ahir i fer altres coses que tenia pendents: llegir l'entrevista digital d'El País a Pilar Manjón, mirar el weblog (impagable) del Quimi Portet i buscar-li a ma filla el vídeo (part) d'una obreta de teatre de titelles que la va deixar enlluernada: Amadis de Algures (busqueu-la en la zona de descàrregues).
També, òbviament, ha sigut un dia en família. Però no hi ha hagut massa història ja que, afortunadament, la meua família és d'allò més normal. Més o menys com aquella que contava el Jonathan Franzen al llibre Les correccions.

12.23.2004

De revistes

M'he comprat el Marie Claire. Ho faig sempre. Ha sigut l'única revista que ha sobreviscut a la retallada pressupostària postatur. Este mes (gener 2005) ve un publireportatge de la família Farruco: "El llanto de la Farruca". I una frase: [... lo que está pasando es un crimen. Lo veo un crimen porque están matando a una persona en vida. Y para la otra persona ya no hay vida, pero para mi hijo sí. Sólo tiene 22 años].
No m'ha agradat. No m'ha parat bé. He buscat l'equivalent de la dona de Benjamín Olalla, el mecànic sevillà que va ser atropellat pel ballaor. No hi era. He volgut deixar-ho estar i continuar llegint i mirant la revista però no m'ha fet profit ni l'article de Buenafuente. Llàstima de 3,95 euros.
(...)
També m'han enviat la revista de lletres L'ILLA que edita Edicions Bromera. La revista és gratuïta, només cal demanar-la. Entreu al web de Bromera i la busqueu. En el número d'este mes hi ha un article interessant de Joan Portell Rifà sobre el buit que pot haver en la literatura infantil després de Harry Potter. Que no patisquen. El buit l'ompliran ben omplit. La meua nebodeta (de sis anys) tenia molt clar quin regal volia per als reis mags: el Hamtaro per a la Gameboy Advance.

12.20.2004

Microclima

La biblioteca del poble és el microclima on vaig en les temporades que estic a l'atur. És curiós però quan treballe (i guanye diners) compre diaris, revistes i llibres. Quan estic parat és la primera cosa que deixe de fer i torne a la biblioteca.
Avui he anat amb la intenció de renovar el carnet i emportar-me el llibre de Ferran Torrent, el finalista del Planeta. M'han dit que només han comprat la guanyadora. Que, potser, més endavant comprarien l'edició en valencià. Que de Torrent ho tenen tot. Que no patisca.
No patisc per això. He fet una ullada a les novetats: hi ha una Rice, un Savater, un Pío Moa, un Peñafiel... Finalment he agafat un de Manuel Rivas que no estava en les novetats: Mujer en el baño.
Hem parlat de futbol una mica -el bibliotecari i jo- i he escampat una mica els diaris que tenien damunt la taula. La gent està en silenci i tenen (tenim) tots una grisor en l'aura. Imagine que només la tenim els parats i els jubilats. Mire la resta dels parroquians i hi ha de tot: els opositors sí tenen una mica d'eixa grisor. Els estudiants d'universitat no la tenen (encara). Potser no la té ningú i només és que la biblioteca està mal enllumenada i jo estic en una fase deprepoètica.

12.19.2004

De relax

Des del 10 de desembre que estic parat. Intente relaxar-me i disfrutar de la crisi però m'està resultant molt més difícil que no pensava.
L'endemà feiner (el 13) em vaig deixar caure pel Servef i em vaig emportar la primera alegria: [es que estamos de traslado y no van los ordenadores, vuelve al viernes]. Divendres (17) torne i arregle papers: les nòmines, la quitança, els contractes, el llibre de família, el carnet, la llibreta del metge, la llibreta del banc, el certificat d'empresa, la carta de comiat...
Dissabte vaig fer teràpia: vaig anar al Carrefour i al FNAC i no vaig comprar res. Al Carrefour va ser divertit: havia decidit (abans de la traca) comprar-me un portàtil i pagar-lo a terminis. Vaig anar i em diuen: [tienes que traer la última nómina]. Com collons saben que és l'última?
No res. M'agrada pensar que he encetat el bloc només per donar-me el gust de tancar-lo el dia que tinga, de nou, un treball amb nòmina. Ara tot seran faenetes a deshores i facturades per veïns i familiars.
Això, com diu l'Ashleigh Brilliant: [try to relax and enjoy the crisis].