1.30.2005

De com ens canvia la vida

Quin és l'indicatiu d'haver entrat en el veritable món dels adults? No és la hipoteca, ni haver de treballar, ni tan sols haver d'anar al Mercadona a comprar per obligació. El veritable indicador és el fet de passar els dissabtes (i molts dies d'entresetmana) en aniversaris de xiquets i xiquetes de, si fa no fa, l'edat dels teus fills. L'índex aniversari feliç.
És com l'índex Big Mac per als economistes. Que no l'estudien a la Facultat i després només fan que trobar-se'l als diaris color salmó. Jo només faig que anar d'aniversari en aniversari (i tire, de nou, que m'ha tocat). I això que ma filla té només (i encara) dos anys.
I què fas als aniversaris? Mira, doncs com tothom: menjar, beure, xarrar, fumar (si fumes) i esperar. I somriure (i pensar, llàstima de diners d'escoleta infantil) en veure ta filla ballar l'antes muerta que sencilla. I dir que no vols tarta, i dir que no estàs treballant (en el meu cas), i dir en què treballes (si treballes). I parlar de futbol, de psicologia evolutiva i de si menja o no menja. I esperar, esperar que traguen el pastís i esperar que algú se'n vaja per dir: ui, que tard s'ha fet i pujar al cotxe i comentar, alleugerit i cansat alhora, la jugada.