1.08.2005

De la sort

Què és la sort? Moltes vegades em pregunte si he tingut sort en la vida. No m'ha tocat mai la loteria (llevat d'un parell de reintegraments en la primitiva) ni he guanyat tampoc cap sorteig (de cotxes, cistelles o viatges). En canvi, molta gent diu que vaig fer la sort quan vaig conèixer la meua dona. Ara, a més, tinc una filla i tinc tot el temps sensació de felicitat. No com quan et fumes un cigarret de riure, no. És com la de la pel·lícula The family Man, una mica així. Si la teniu (la sensació) sabeu de què us parle. Això és sort? Imagine que, per a mi, sí.
Segons com enguany podria dir que no he tingut massa bona sort si el compare amb altres anys: he perdut la feina i tinc un parell d'examics més. Però el cas és que no crec que haja sigut per no tenir sort. Si faig una anàlisi seriosa tinc gent que m'estima i sóc relativament jove (trenta-sis anys). L'ambient de la feina (potser per culpa meua) no era massa bo i l'experiència m'ha servit per saber qui estava del meu costat (pocs, la veritat). Del 2005 no espere sort. Espere que passe com enguany i que puga demanar-li coses al 2006 i aixó fins a l'infinit i més enllà. Perquè vull veure crèixer ma filla al costat de la meua dona i les feines van i se'n van. La sort? La sort se la fa un mateix i jo no he tingut mala sort, més aïnes el contrari: em considere afortunat.