1.10.2005

De les parelles

Quantes vegades us heu sentit transparents? Fa poc, en un sopar, una parella va aprofitar que hi havia quòrum a taula per dir-se (en públic) totes les coses que haurien d'haver-se dit en privat.
Va ser una situació molt incòmoda. Em vaig sentir transparent. I no és la primera vegada. La majoria de les parelles que conec aprofiten per dir-se, quan estem nosaltres, unes coses bestials més pròpies de telerealitat que de persones educades i amb carreres universitàries. No hi ha dret. Isc a sopar (o a prendre cafè) amb la meua parella i ma filla i tot és tranquil·lament previsible. Ara bé, quan quede amb més gent (o trobem altres amics) tots tenen el costum de dir un fotimer de coses que haurien d'estar dirigides a un orientador familiar (o un cura). ¿Això és perquè a casa ja s'han dit de tot o perquè senzillament no s'han dit res i aprofiten l'avinentesa? Jo em faig petitet i no sé on mirar. De vegades esperen que em pose de part d'algun dels dos contrincants. D'altres, la majoria, simplement m'ignoren...i jo em faig transparent.
(...)
Canviant d'assumpte, avui m'ha fet somriure la idea del Miranfú de fer un fotolog sense càmera digital. La imaginació té molt a veure amb l'economia.