2.04.2005

De com estem

Esteu tan obsessionats com jo per l'edat? Jo ja fa tres o quatre anys que quan -en una situació informal s'entén- algú em pregunta l'edat conteste amb alguna broma tipus Chandler Bing (per la poca gràcia) o, directament, em lleve un parell o dos parells d'anys. El cas és que note que estic major. Bé, estem majors. Això vaig pensar quan ahir vaig ensopegar amb tota una colla de gent de la meua generació (tots calbs, totes maquillades, tots moderns, tots d'Alicante) fent cua en l'FNAC per a comprar entrades per a veure U2. I una cosa: no hi havia gent jove. Sí, he dit gent jove. Gent de 18, 17, 16. Cap. Eren tots kidults. Gent de 30 cap amunt. Era com un superespill. Jo amb pereta, amb melena, calb, amb samarreta de stop wars, amb unes converse, amb canes, amb un iPod. Era com una d'eixes escenes surreals d'Ally Mc Beal o de Porca Misèria. Vaig enfilar cap endins. L'havia promès a ma filla que li compraria el dvd de la Història interminable. Beneïda realitat.