2.02.2005

De la gent

Quan aneu al parc sense la vostra parella també us pregunten si esteu separats? Estos dies (dl, dt, dc) que ha fet bo (és un pour parler) he recollit a ma filla de l'escoleta i en lloc d'enfilar directes cap al Disney Channel o les pel·lícules de la PIXAR hem passat un poc de temps de la franja horària infantil als gronxadors d'un parc del poble. Ma filla juga i riu i ho passa bé. Jo, mentrestant, la mire i la resta del públic adult (imagine que per influència de l'horari televisiu) aprofita qualsevol ocasió per preguntar. Comencen amb preguntes senzilles i sense malícia aparent (l'edat de la xiqueta, a quina escoleta va...), després de la publicitat tiren pel dret i ja comença l'ensarronada: ¿i la teua dona, treballant? o ¿que t'has separat que véns tu sol? Jo vull pensar que és un mal aire o la síndrome de l'avia esclava però acaba sent un mal pensament i només faig que mirar i, efectivament, sóc l'únic pare que està amb sa filla. Això ja és un símptoma. De què? Este mes encara no he llegit el Marie Claire que parla de la superwoman mediterrània. Imagine que tindrà la resposta.