3.30.2005

De l'aventura de ser autònom (part I: els tràmits)

Un dia t'alces optimista i penses (...i perquè no em faig autònom? deixaria de tenir un jefe, guanyaria més diners, treballaria des de casa, seleccionaria els meus clients...). Bé, deixem de banda si el somni esdevé realitat o no (recordem que estic aturat) i passem a la zona oscura: els tràmits.
Te'n vas directament a la gestoria de la cantonada a preguntar. Jefe, i això de ser autònom.. què he de fer? El jefe despeja la taula i diu: nosaltres et fem la gestió per només 120 euros. 120 euros. 120 euros. Decideixes fer-ho tu. Tu soletes (com diuen al poble).
I comença el malson: busques la web d'Hisenda i després d'una bona estona no ho acabes de trobar. No passa res. Hi ha un telèfon. Marques el 902 etc. i esperes. T'informen. T'informes. Has d'anar a l'oficina. No es pot fer el tràmit per Internet.
Preguntes a un amic que on és Hisenda. Diu que a Alacant. Prop del Trocadero. Vas a Alacant. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Et donen un patracol de fulls. Tornes a casa. Els lliges. No els entens. No pots anar a l'assessor-gestor (120 euros-120 euros-120 euros) i decideixes parlar amb un amic que JA és autònom. T'informa. T'informes. Emplenes les coses que ha emplenat ell. Només, diu, canvia l'epígraf. Aprofites que un dia has d'anar a Alacant i preguntes per l'epígraf. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Te'l diuen. Quan tornes no et quedes tranquil. Telefones. Et diuen un altre epígraf. Telefones de nou i un altre operador et diu, efectivament, un altre epígraf... Decideixes posar el segon.
Emplenes tots els papers. Vas a Alacant. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Dones els fulls...ui falta la fotocopia del DNI. Vas. La fas. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Et diuen que si ho presentes hui (14 de març) pagaràs tot el mes de març. Que, si vols estalviar-te este mes, vingues a partir del 22. Et vols morir. I els dones les gràcies.
Tornes a Alacant el 22. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Dones els fulls. I et diuen... és que si ets de Crevillent et correspon anar a Elx. Preguntes on és Hisenda a Elx. T'ho diuen (los pisos asules). Interiorment et vols morir (i matar-los). No els dones les gràcies.
Vas a Elx. Passes pel detector de metalls. Fas cua. T'ho miren tot. Diuen que està molt bé. Mentalment li compres un regal a l'amic que t'ha estalviat 120 euros. Preguntes quin IRPF et correspon. I quin IVA. (Això t'ho ha dit l'amic que no et cobra 120 euros i al qual l'has de comprar un regalet, penses). Te'l diuen. I dius: ja està? I et responen: a Hisenda sí. Ara has d'anar a la Seguretat Social. Els dones les gràcies.
Vas a la Seguretat Social. No hi ha detector de metalls. Fas cua. Arreplegues els papers. Tornes a casa.

Emplenes els papers i l'endemà tornes a Elx. Els lliures... i et diuen no és en esta oficina. Com ets de Crevillent et correspon l'oficina que hi ha a Altabix (un barri d'Elx). Et vols morir (i matar-los). Agafes un bus. T'equivoques. Arribes. Fas cua (no hi ha detector). Et toca. El xic s'ho mira i diu: perquè has renunciat a la cobertura per IT? I jo: per estalviar-me 25 euros tots els mesos. Comença la xarrada comercial (que imagina que caus malalt, que imagina que t'operen...). De cop sobte diu: ui, ací diu que vols començar l'1 d'abril, ¿veritat? I jo: sí. Doncs (contesta) hauràs de venir l'1 d'abril. Et vols morir (i rematar-los).

Vaig a Amena. Vull canviar el mòbil de prepagament per un a contracte d'autònom. Tinc un amic que m'ha dit que em puc descomptar l'IVA. La xica d'Amena em diu que si no he pagat encara no ho sóc (autònom). Encara que tinga els papers d'Hisenda. Torna quan hages pagat alguna quota. Li done les gràcies.

Heu vist Un dia de fúria?
Hui, per primera vegada, podeu comentar al blog.

3.27.2005

Del cinema infantil

Ahir ma filla estava més o menys curada dels granets que tenia (digues-li pallola, digues-li varicel·la) i vam passar la vesprada al cinema municipal d'Elx. Vaig patir Bob Esponja: La película. Que com va anar? Ja ho he dit: vaig patir la pel·lícula... i això que els americans la classificaven amb un prometedor some mild crude humor.
Ja venia mig escarmentat de l'última joia del cinema anomenat infantil: L'espantataurons. El cas és que com ma filla es va adormir amb Els increïbles i ara està en una fase Disney doncs vaig una mica fotut: mirem TOT el que programen.
Sort que quan vam anar a vore Un seguit de desgràcies catastròfiques de Lemony Snicket ho vam passar bé.

3.26.2005

Del Cucarella

Hui post doble. Mentre ma filla i la dona preparen una tarta de xocolata per al sucedani d'aniversari que farem demà (no podem convidar xiquets perquè ma filla els pot encomanar la malaltia) jo aprofite per llegir el blog de Toni Cucarella: Toni Cucarella en roba de batalla.
Què hi podeu trobar? Entre els posts hi ha l'Acadèmia, els Països Catalans, Joan Fuster, el diari Levante, literatura, disbarats valencians... de tot. L'últim que apague la llum. Bon profit.

De la setmana de vacances

Ma filla té la pallola (sí, sí, ja sé això de la pallola en l'aire vola, que m'ha tocat anar al camp, a la serra i hui me'n vaig a la platja). Deia que ma filla té la pallola i mira compulsivament tota la col·lecció en dvd de la Heidi que ha tret de la Biblioteca Municipal. Jo, mentrestant, llig supervendes per passar ràpidament la setmana de vacances (encara que jo estic de vacances des del 10 de desembre): Lucía Etxebarría, Dan Brown... alta literatura. Quan em canse dels llibres ataque l'hemeroteca postmoderna que m'estic fent: Vogue, Marie Claire, Neo2 i EPS. Quan isca de l'atur sabré parlar de tot. La pena és que no em queden ganes de parlar amb ningú.

3.19.2005

Del Kronen

Llig emocionat el xat de José Ángel Mañas amb els lectors d'El Mundo. Recorde molt gratament quan vaig llegir Historias del Kronen. Era un trencament total amb la literatura que coneixia fins aleshores. Era una època (1999) en què llegia tot allò que feia la gent de la meua generació.
Tinc ganes de llegir Caso Karen. Potser siga com viatjar en el temps...

3.13.2005

Regalen samarretes

Els amics de Quòniam regalen samarretes.
Fa poc més de 6 mesos, Quòniam samarretaires va traure el nas per primer cop a internet.
Des d'aleshores 5.000 trossos de quòniam ja han visitat la web interessant-se per les samarretes Quòniam. Per a commemorar aquest dia sortegen una samarreta de xic i una de xica amb l'últim model de samarretes Quòniam.

Si voleu participar al sorteig envieu un missatge des de l'apartat Quòniam respon amb el nom, l'adreça postal, el correu electrònic i un petit comentari. L'equip de Quòniam us enviarà un correu electrònic amb el número amb el qual participareu en el sorteig.

Es poden enviar missatges (només un per persona i per adreça electrònica) fins al 31 de març (inclòs), l'1 d'abril faran el sorteig.

Sort!

3.08.2005

De llibres (i escriptors)

M'ha encantat una frase que he llegit al blog (digues-li blog, digues-li columna) d'Alejandro Gándara dirigida (crec) a Rouco Varela: [Abre un libro y tendrás una experiencia. Si te mareas, insiste].
Ja que estic amb els llibres, dir-vos que m'he pillat de la biblioteca municipal el nou de Bernardo Atxaga (El hijo del acordeonista). No vaig poder acabar-me l'Obabakobak, espere com a mínim entendre alguna cosa en este últim.
I ja que estem amb escriptors, teniu l'oportunitat d'assistir a un seminari que organitzen a Alacant: L'escriptura literària: models de llengua. Amb Josep Lozano, Ferran Torrent, Josep Piera, Joaquim Glez. Caturla i Joan Francesc Mira.
(...) Més blogs interessants: La Coctelera (7 autors pel preu d'1).

3.06.2005

Del cap de setmana

Este cap de setmana ha sigut intens. Divendres de vesprada i dissabte de matí vaig impartir un curs de PowerPoint 2003 a Esecav per a un grup d'arquitectes tècnics. Molt bé. Molt bon rotllo i trobe que van aprendre molt. Mentalment m'ha vingut molt bé. Com les traduccions que he fet per a PUV. Dissabte de vesprada vaig renovar una mica el web personal que tinc, encara, assignat en la universitat. M'he fet un espai a Flickr per a penjar fotos i he fet un xicotet web de fotos usant el simpleviewer. La majoria de les fotos que tinc són de ma filla. Normal, veritat?
De nit vam sopar amb uns amics. Un d'ells va dir (mig de broma) que vol separar-se i portar-se (sic) una cubana (més sic). El Barça va guanyar i el València va fer bé la seua faena.
Hui diumenge he corregut 12 km. Ara mateix faig temps per veure l'últim capítol de Friends.
Els americans van voler matar Giuliana Sgrena com ja van fer amb Xosé Couso. La vida no és una sitcom.

3.02.2005

Del funcionariat

No tot són posts fent lloances d'espanyolíssims de pro. També hi ha gent valenciana que escriu d'allò més bé (com diu Ruaix).
Un dels posts que m'han fet somriure últimament és este d'Idril: parla de [les diverses espècies docents que podem trobar-se a un ecosistema espefíc i concret del Besòs i que suposem podria extrapolar-se a molts altres ecosistemes docents actuals].
(...) Ma filla s'ha convertit en Heidiaddicta. Ara mateix he d'anar a la biblioteca a portar-li el 7é DVD de la col·lecció. Veu quatre capítols setmanals. Marededéu senyor...




De l'escorpí

Coneixeu el blog de l'escorpí? És un dels blogs (jo trobe que són columnetes diàries amb dret a opinar) d'El Mundo. Habitualment llig el descodificador. Hui, però, m'he entretingut llegint l'escorpí (El escorpión) d'Alejandro Gándara.
Que per què llig El Mundo? Home, també llig Vilaweb, l'Avui o el diari Información. Els desocupats tenim molt de temps. Que per què els enllace sovint? Perquè són gratis i es deixen enllaçar. Res més.
El cas és que m'han fet gràcia (per la mala llet) algunes frases:
Sobre els òscar: [la de los Oscar continúa siendo una ceremonia ridícula, de gente empeñada en hacer reír como sea y donde la risa, en vez de revelar la ironía de la realidad, actúa como la máscara histriónica de bufones que necesitan un guión para articular palabras].
Sobre els nacionalismes: [
Yo no creo que el nacionalismo sea el subterfugio de los antiguos caciques. No puedo creerlo. Jamás podría creer una cosa así. Qué espanto. ¿Se imaginan? No, hombre, qué va. Les digo que no. Será otra cosa. Vamos, colega. Será otra cosa. Lo que pasa es que no nos damos cuenta]
Del nou llibre de B. Garzón: [
este libro demuestra que para hacer un libro no se necesita imaginación para concebirlo, ni pensamiento para escribirlo]
I etc.