3.27.2005

Del cinema infantil

Ahir ma filla estava més o menys curada dels granets que tenia (digues-li pallola, digues-li varicel·la) i vam passar la vesprada al cinema municipal d'Elx. Vaig patir Bob Esponja: La película. Que com va anar? Ja ho he dit: vaig patir la pel·lícula... i això que els americans la classificaven amb un prometedor some mild crude humor.
Ja venia mig escarmentat de l'última joia del cinema anomenat infantil: L'espantataurons. El cas és que com ma filla es va adormir amb Els increïbles i ara està en una fase Disney doncs vaig una mica fotut: mirem TOT el que programen.
Sort que quan vam anar a vore Un seguit de desgràcies catastròfiques de Lemony Snicket ho vam passar bé.