Factor 2005

Adéu

2005-04-02T20:52:00.000+02:00

M'agradava pensar que havia encetat el bloc només per donar-me el gust de tancar-lo... hui és el dia. Gràcies per llegir-me.
Arreveure.

Puyol vol jugar al Bernabeu

2005-04-01T15:26:00.000+02:00

Puyol vol jugar al Bernabeu. Ronaldo vol ser espanyol. El Papa vol morir-se. Aznar vol ser etern. Mario Vaquerizo vol ser Alaska. El príncep de Mònegue vol ser príncep de Mònegue. Ana Arbulu vol participar en les eleccions. Mercedes Milà vol no jutjar tan de pressa la gent.
Jo també (a quasi tot).

De l'aventura de ser autònom (part I: els tràmits)

2005-03-30T22:11:00.000+02:00

Un dia t'alces optimista i penses (...i perquè no em faig autònom? deixaria de tenir un jefe, guanyaria més diners, treballaria des de casa, seleccionaria els meus clients...). Bé, deixem de banda si el somni esdevé realitat o no (recordem que estic aturat) i passem a la zona oscura: els tràmits.
Te'n vas directament a la gestoria de la cantonada a preguntar. Jefe, i això de ser autònom.. què he de fer? El jefe despeja la taula i diu: nosaltres et fem la gestió per només 120 euros. 120 euros. 120 euros. Decideixes fer-ho tu. Tu soletes (com diuen al poble).
I comença el malson: busques la web d'Hisenda i després d'una bona estona no ho acabes de trobar. No passa res. Hi ha un telèfon. Marques el 902 etc. i esperes. T'informen. T'informes. Has d'anar a l'oficina. No es pot fer el tràmit per Internet.
Preguntes a un amic que on és Hisenda. Diu que a Alacant. Prop del Trocadero. Vas a Alacant. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Et donen un patracol de fulls. Tornes a casa. Els lliges. No els entens. No pots anar a l'assessor-gestor (120 euros-120 euros-120 euros) i decideixes parlar amb un amic que JA és autònom. T'informa. T'informes. Emplenes les coses que ha emplenat ell. Només, diu, canvia l'epígraf. Aprofites que un dia has d'anar a Alacant i preguntes per l'epígraf. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Te'l diuen. Quan tornes no et quedes tranquil. Telefones. Et diuen un altre epígraf. Telefones de nou i un altre operador et diu, efectivament, un altre epígraf... Decideixes posar el segon.
Emplenes tots els papers. Vas a Alacant. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Dones els fulls...ui falta la fotocopia del DNI. Vas. La fas. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Et diuen que si ho presentes hui (14 de març) pagaràs tot el mes de març. Que, si vols estalviar-te este mes, vingues a partir del 22. Et vols morir. I els dones les gràcies.
Tornes a Alacant el 22. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Dones els fulls. I et diuen... és que si ets de Crevillent et correspon anar a Elx. Preguntes on és Hisenda a Elx. T'ho diuen (los pisos asules). Interiorment et vols morir (i matar-los). No els dones les gràcies.
Vas a Elx. Passes pel detector de metalls. Fas cua. T'ho miren tot. Diuen que està molt bé. Mentalment li compres un regal a l'amic que t'ha estalviat 120 euros. Preguntes quin IRPF et correspon. I quin IVA. (Això t'ho ha dit l'amic que no et cobra 120 euros i al qual l'has de comprar un regalet, penses). Te'l diuen. I dius: ja està? I et responen: a Hisenda sí. Ara has d'anar a la Seguretat Social. Els dones les gràcies.
Vas a la Seguretat Social. No hi ha detector de metalls. Fas cua. Arreplegues els papers. Tornes a casa.

Emplenes els papers i l'endemà tornes a Elx. Els lliures... i et diuen no és en esta oficina. Com ets de Crevillent et correspon l'oficina que hi ha a Altabix (un barri d'Elx). Et vols morir (i matar-los). Agafes un bus. T'equivoques. Arribes. Fas cua (no hi ha detector). Et toca. El xic s'ho mira i diu: perquè has renunciat a la cobertura per IT? I jo: per estalviar-me 25 euros tots els mesos. Comença la xarrada comercial (que imagina que caus malalt, que imagina que t'operen...). De cop sobte diu: ui, ací diu que vols començar l'1 d'abril, ¿veritat? I jo: sí. Doncs (contesta) hauràs de venir l'1 d'abril. Et vols morir (i rematar-los).

Vaig a Amena. Vull canviar el mòbil de prepagament per un a contracte d'autònom. Tinc un amic que m'ha dit que em puc descomptar l'IVA. La xica d'Amena em diu que si no he pagat encara no ho sóc (autònom). Encara que tinga els papers d'Hisenda. Torna quan hages pagat alguna quota. Li done les gràcies.

Heu vist Un dia de fúria?
Hui, per primera vegada, podeu comentar al blog.

Del cinema infantil

2005-03-27T20:58:00.000+02:00

Ahir ma filla estava més o menys curada dels granets que tenia (digues-li pallola, digues-li varicel·la) i vam passar la vesprada al cinema municipal d'Elx. Vaig patir Bob Esponja: La película. Que com va anar? Ja ho he dit: vaig patir la pel·lícula... i això que els americans la classificaven amb un prometedor some mild crude humor.
Ja venia mig escarmentat de l'última joia del cinema anomenat infantil: L'espantataurons. El cas és que com ma filla es va adormir amb Els increïbles i ara està en una fase Disney doncs vaig una mica fotut: mirem TOT el que programen.
Sort que quan vam anar a vore Un seguit de desgràcies catastròfiques de Lemony Snicket ho vam passar bé.

Del Cucarella

2005-03-26T13:41:00.000+01:00

Hui post doble. Mentre ma filla i la dona preparen una tarta de xocolata per al sucedani d'aniversari que farem demà (no podem convidar xiquets perquè ma filla els pot encomanar la malaltia) jo aprofite per llegir el blog de Toni Cucarella: Toni Cucarella en roba de batalla.
Què hi podeu trobar? Entre els posts hi ha l'Acadèmia, els Països Catalans, Joan Fuster, el diari Levante, literatura, disbarats valencians... de tot. L'últim que apague la llum. Bon profit.

De la setmana de vacances

2005-03-26T09:53:00.000+01:00

Ma filla té la pallola (sí, sí, ja sé això de la pallola en l'aire vola, que m'ha tocat anar al camp, a la serra i hui me'n vaig a la platja). Deia que ma filla té la pallola i mira compulsivament tota la col·lecció en dvd de la Heidi que ha tret de la Biblioteca Municipal. Jo, mentrestant, llig supervendes per passar ràpidament la setmana de vacances (encara que jo estic de vacances des del 10 de desembre): Lucía Etxebarría, Dan Brown... alta literatura. Quan em canse dels llibres ataque l'hemeroteca postmoderna que m'estic fent: Vogue, Marie Claire, Neo2 i EPS. Quan isca de l'atur sabré parlar de tot. La pena és que no em queden ganes de parlar amb ningú.

Del Kronen

2005-03-19T13:41:00.000+01:00

Llig emocionat el xat de José Ángel Maña s amb els lectors d'El Mundo. Recorde molt gratament quan vaig llegir Historias del Kronen. Era un trencament total amb la literatura que coneixia fins aleshores. Era una època (1999) en què llegia tot allò que feia la gent de la meua generació.
Tinc ganes de llegir Caso Karen. Potser siga com viatjar en el temps...

Regalen samarretes

2005-03-13T20:11:00.000+01:00

Els amics de Quòniam regalen samarretes.
Fa poc més de 6 mesos, Quòniam samarretaires va traure el nas per primer cop a internet.
Des d'aleshores 5.000 trossos de quòniam ja han visitat la web interessant-se per les samarretes Quòniam. Per a commemorar aquest dia sortegen una samarreta de xic i una de xica amb l'últim model de samarretes Quòniam.

Si voleu participar al sorteig envieu un missatge des de l'apartat Quòniam respon amb el nom, l'adreça postal, el correu electrònic i un petit comentari. L'equip de Quòniam us enviarà un correu electrònic amb el número amb el qual participareu en el sorteig.

Es poden enviar missatges (només un per persona i per adreça electrònica) fins al 31 de març (inclòs), l'1 d'abril faran el sorteig.

Sort!

De llibres (i escriptors)

2005-03-08T12:39:00.000+01:00

M'ha encantat una frase que he llegit al blog (digues-li blog, digues-li columna) d'Alejandro Gándara dirigida (crec) a Rouco Varela: [Abre un libro y tendrás una experiencia. Si te mareas, insiste].
Ja que estic amb els llibres, dir-vos que m'he pillat de la biblioteca municipal el nou de Bernardo Atxaga (El hijo del acordeonista). No vaig poder acabar-me l'Obabakobak, espere com a mínim entendre alguna cosa en este últim.
I ja que estem amb escriptors, teniu l'oportunitat d'assistir a un seminari que organitzen a Alacant: L'escriptura literària: models de llengua. Amb Josep Lozano, Ferran Torrent, Josep Piera, Joaquim Glez. Caturla i Joan Francesc Mira.
(...) Més blogs interessants: La Coctelera (7 autors pel preu d'1).

Del cap de setmana

2005-03-06T21:03:00.000+01:00

Este cap de setmana ha sigut intens. Divendres de vesprada i dissabte de matí vaig impartir un curs de PowerPoint 2003 a Esecav per a un grup d'arquitectes tècnics. Molt bé. Molt bon rotllo i trobe que van aprendre molt. Mentalment m'ha vingut molt bé. Com les traduccions que he fet per a PUV. Dissabte de vesprada vaig renovar una mica el web personal que tinc, encara, assignat en la universitat. M'he fet un espai a Flickr per a penjar fotos i he fet un xicotet web de fotos usant el simpleviewer. La majoria de les fotos que tinc són de ma filla. Normal, veritat?
De nit vam sopar amb uns amics. Un d'ells va dir (mig de broma) que vol separar-se i portar-se (sic) una cubana (més sic). El Barça va guanyar i el València va fer bé la seua faena.
Hui diumenge he corregut 12 km. Ara mateix faig temps per veure l'últim capítol de Friends.
Els americans van voler matar Giuliana Sgrena com ja van fer amb Xosé Couso. La vida no és una sitcom.

Del funcionariat

2005-03-02T18:36:00.000+01:00

No tot són posts fent lloances d'espanyolíssims de pro. També hi ha gent valenciana que escriu d'allò més bé (com diu Ruaix).
Un dels posts que m'han fet somriure últimament és este d'Idril: parla de [les diverses espècies docents que podem trobar-se a un ecosistema espefíc i concret del Besòs i que suposem podria extrapolar-se a molts altres ecosistemes docents actuals].
(...) Ma filla s'ha convertit en Heidi addicta. Ara mateix he d'anar a la biblioteca a portar-li el 7é DVD de la col·lecció. Veu quatre capítols setmanals. Marededéu senyor...

De l'escorpí

2005-03-02T16:12:00.000+01:00

Coneixeu el blog de l'escorpí? És un dels blogs (jo trobe que són columnetes diàries amb dret a opinar) d'El Mundo. Habitualment llig el descodificador. Hui, però, m'he entretingut llegint l'escorpí (El escorpión) d'Alejandro Gándara.
Que per què llig El Mundo? Home, també llig Vilaweb, l'Avui o el diari Información. Els desocupats tenim molt de temps. Que per què els enllace sovint? Perquè són gratis i es deixen enllaçar. Res més.
El cas és que m'han fet gràcia (per la mala llet) algunes frases:
Sobre els òscar: [la de los Oscar continúa siendo una ceremonia ridícula, de gente empeñada en hacer reír como sea y donde la risa, en vez de revelar la ironía de la realidad, actúa como la máscara histriónica de bufones que necesitan un guión para articular palabras].
Sobre els nacionalismes: [Yo no creo que el nacionalismo sea el subterfugio de los antiguos caciques. No puedo creerlo. Jamás podría creer una cosa así. Qué espanto. ¿Se imaginan? No, hombre, qué va. Les digo que no. Será otra cosa. Vamos, colega. Será otra cosa. Lo que pasa es que no nos damos cuenta]
Del nou llibre de B. Garzón: [este libro demuestra que para hacer un libro no se necesita imaginación para concebirlo, ni pensamiento para escribirlo]
I etc.

De MÉSVilaweb

2005-02-28T18:37:00.000+01:00

Us heu apuntat a MÉSVilaweb? Jo m'he acostumat des de fa més de cinc anys a començar el dia amb Vilaweb i MÉSVilaweb és l'oportunitat de participar en un projecte informatiu excel·lent.
Quan el diari El País va deixar de ser gratuït es va produir una migració brutal de lectors digitals cap a l'edició d'El Mundo. Si Vilaweb es fa de pagament, cap a quin diari migrarem? Partal i el seu equip han decidit [que la informació ha de ser en obert i per a tothom però creiem que amb MÉSVilaWeb hem trobat un espai que ens permetrà augmentar la independència del nostre projecte, gràcies al suport que estem segurs que anem a rebre de molts dels lectors]. Durant esta setmana m'hi apuntaré encara que no faça servir els blocs o que el traductor que ofereixen l'use una vegada a l'any. Ho faré pel projecte. Per la independència.

De les llegendes urbanes

2005-02-23T17:50:00.000+01:00

Això de les llegendes urbanes, què és? El problema de la vida real és que no pots dir que facen clic ací. O que ho busquen al Google. La gent vol respostes immediates i gratis. La pregunta és del meu amic J. Estem al pub i ja hem parlat del Chelsea, de la Juve i del referèndum. Diu que han dit alguna cosa hui en la COPE i que no l'ha quedat clar. I que si li ho puc explicar, jo que tinc Internet. Jo l'únic que tinc a mà és El País. Bingo. Trobe les declaracions d'un empresari del tèxtil mexicà (Miguel Zavala) que ha vingut a la terra de les flors, de la llum i de l'amor a fer un doctorat en la UPV: [en algún puerto de Asia los trabajadores suben a un barco que tiene líneas de producción, durante el trayecto realizan las prendas y cuando llegan al puerto de destino las entregan]. Glups.
(...) Ja feia temps que no recomanava blogs. D'una tacada, tres:
Cocainne, weblog de David Vegas, acabadet de renovar.
Notes al marge, weblog de Carles Miró.
Una temporada en el infierno, weblog de Juan Pedro Quiñonero.

Del meu no

2005-02-20T20:43:00.000+01:00

Ja heu votat? Jo he votat que no. El meu pare no ho ha fet (votar): des que és un jubileta està apàtic i castigador alhora. Ma mare ha fet de no-votant consort. En el dinar m'han preguntat per què votava i per què votava que no. I jo he tirat de manual: [perquè esta constitució reforça el centralisme dels estats, no impulsa l'Europa social, no reconeix drets fonamentals com el del treball, el de la salut o a un habitatge digne, no es garanteix la defensa dels serveis públics, no renuncia a la guerra i obliga a què els estats de la UE augmenten la seua capacitat militar, perquè retrocedeix en el laïcisme a l'escola i a la societat, perquè el valencià/català o comvulguendir-li té un reconeixement insuficient].
No he convençut ningú. No els importa. Jo he abaixat el cap i he anat a votar. I he perdut. Com sempre. Des que vote que no he guanyat mai. Locals, autonòmiques, estatals, referèndums. Tot. Si voleu saber els resultats d'unes eleccions, pregunteu-me a qui votaré. De segur que perden.

Del futbol als bars

2005-02-17T17:15:00.000+01:00

També mireu el futbol als bars? Esta setmana o ho arreglen o ho tindreu ben negre. Segons els benintencionats d'El Mundo, més de 12.000 bars es queden sense el futbol de pagament del digital plus. (Si els deixaren, dirien per culpa de Digital +). Això són 932 bars valencians, 2.036 de més amunt i 659 de Baleària sense futbol televisat. Marededéu. I esta setmana qui juga? El Madrid i el Barça, per descomptat. Els altres no hi compten. Si vas pel carrer i escoltes GOOOL, és que és el Barça o el Madrid. Ací a al sud, el València no alça massa passions. Un poc com el Bilbao. Té seguidors (el meu pare és del València, per exemple, i tinc un cosí del Bilbao), però no produeixen aglomeracions als bars. Són, un poc menys gregaris. Lo sufren en silencio.
El meu sogre té instal·lada una parabòlica (ell i jo li diem "la parabòlica dels morets") que rep Al-Jazeera i fan tots els partits de lliga. Els retransmeteixen en àrab. No vol posar la ràdio perquè van uns segons per davant i clar, això talla el rotllo. Total que diu que els veu amb el volum baixat, i em confessa: [igual que els partits de Canal 9, no suporte els comentaris que fan]. El meu sogre és del Barça. I diu que no l'agrada vore el futbol als bars. Diu que la gent discuteix massa. I que no entenen de futbol. Total, que esta setmana aniran tots a cal meu sogre.

De llibres

2005-02-17T09:59:00.000+01:00

Us llegiu tots els llibres que us recomanen? Jo, segons qui els recomane de seguida vaig i els aconseguisc o els esborre directament de la llista de futuribles.
Ara mateix no tinc amics recomanadors i vaig directament a la biblioteca del poble, secció novetats. Aquesta setmana n'he triat un de ben gros, amb molta sang i molt de fetge: Cortafuegos, del suec Henning Mankell. Ja us contaré.
El Xavi Caballé té una secció de llibres que anomena els llibres que vaig llegint, això és molt útil. Pots fer cas (o no) però sempre trobes alguna cosa interessant o desconeguda.

Deleàtur

2005-02-13T20:03:00.000+01:00

Quins són els símptomes de la depressió? El diccionari diu que és un [Estat emocional caracteritzat per un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona]. Em trobe força bé, nogensmenys (cal estar a l'alçada de l'àdhuc) tinc alguns dels símptomes. Sí que he notat una baixada de l'autoestima (els homes som molt allò que som professionalment). Les forces intel·lectuals i les físiques estan com estaven. Les físiques millor, perquè des que va començar la cosa vaig decidir fer esport (córrer). Seran les endorfines. Seran.
De l'atur et queda la sensació de estar com en un impasse (d'espera, que diuen alguns), com si esta fóra una etapa de transició entre una faena i una altra. I comences a suprimir: primer, despeses innecessàries, després vida social. Deleàtur.

Del valencià i el català

2005-02-09T21:08:00.000+01:00

I vosaltres què en penseu d'això? Mira, jo com al programa del Buenafuente: [que manera más tonta de gastar el dinero]. Els homes, les dones i la resta de membres de l'Acadèmia han dit que bla, bla, bla, bla, bla i, jo ràpid he anat a veure què diuen en El Mundo i, efectivament, són la mateixa cosa el valencià i el català. He mirat El Mundo perquè a Vilaweb ja fa molts anys que ho diuen. No calen explicacions. Sou ben listos vosaltres.
Estic content perquè ja li puc enraonar al meu sogre que últimament em preguntava si valencià i català són la mateixa cosa. I també als meus pares (que últimament només els regale disgustos), i als amics que no són del gremi de la policia lingüística quan sopem, que és un tema que sempre ix quan ja no saben de què parlar.
Esta nit quan s'acaben Aquí no i el Buenafuente llegiré un parell de línies de Joan Fuster com a subtil homenatge a esta colla de valents que avui (uyy, no sé si serà adequat això de barrejar huis i avuis) han decidit que parlem la mateixa cosa. Fet que porten afirmant (per escrit) totes les universitats valencianes i totes les acadèmies del món. Bé, segur que demà ixen els senyors de sempre dient (en un castellà impecable o en el seu vergonyós valencià) que bé, això de la unitat no és tan important. Que el que realment importa és l'aigua que els catalans (uyyy que malos) no ens volen donar. I que hem de votar que sí. A tot.

Del no

2005-02-08T11:09:00.000+01:00

Com podem solucionar les conductes agressives dels nostres fills petits? I jo que sé. Ma filla s'alça sempre amb la idea d'engegar la tele i veure una "pel·liculeta". No vol mai vestir-se. No vol mai desdejunar. No vol llet. No vol suc. No vol Cola-Cao. No vol eixes sabates. I plora. I plora quan li diem que no. I plora quan li suggerim qualsevol alternativa. I solta el puny per veure si ens pega. I plora per a eixir de casa. I arribem a l'escoleta on tot és festa infantil i no plora ni res. I les mestres diuen que és una xiqueta normal gens agressiva, gens plorona, molt bona, molt obedient. Després (a les sis) santornem-hi: no vol berenar això, no vol dutxar-se, no vol eixe pijama. No vol entrar a la dutxa, no vol eixir de la dutxa. No vol llet. No vol truita. I plora. No vol el batí. I crida. No vol gitar-se. No vol eixe conte. No vol dormir.
I què fem? Nosaltres som positius, expliquem els perquès, oferim opcions, intentem ser objectius i intentem intentem intentem controlar les emocions i tenir paciència. I ella plora, diu que no i solta el puny. Santa paciència.

De la misèria

2005-02-07T13:17:00.000+01:00

Com és que la vida continua sempre? Escolte la ràdio mentres faig dissabte un dilluns (avantatges que dóna el Servef). Més de tres hores amb la SER d'Elx. Passen una paraguaiana i un parell de xicots del terreny que demanen faena. La paraguaiana [de cuidar gente mayor o de lo que sea]. Els nadius en la sabata o de fontaners, electricistes... el locutor diu obvietats i algunes (de les obvietats) aconsegueixen indignar-me: [Uy, que lejos está Paraguay. De ecuatorianos sí que han pasado por el programa, pero paraguayos ninguno]. El programa, no ho he dit, porta gent que demana faena. A la gent de casa els amolla: [el calzado está mu (sic) mal, ya se sabe con tanto chino y tanto japonés]. Miserable, pense. No és suficientment humiliant el to, ho remata amb els continguts. Després passen uns senyors que diuen que la processó del sant patró (Agatàngel) va anar molt bé. S'estan quasi mitja hora. Després un altre que parla de la rehabilitació de no sé quin barri. Que quedarà molt bé. Que els veïns que no puguen pagar-la (i ho demostren) l'Ajuntament té l'obligació (uyyyyy) de recol·locar-los. Intente averiguar alguna cosa de la tragèdia de la Todolella però no en diuen res. Això és a una altra província (això equival al silenci absolut llevat que en lloc d'un accident domèstic siga un atemptat, aleshores no hi ha distància ni fronteres diputacionals). M'espere a l'hora en punt. Fan el part i tot seguit música. Música de festa i carnaval. La indignació em fa plantejar-me si no hi ha ningú que els diga que no és el moment. Però no hi ha ningú: quatre minuts de música de carnaval. I festa, i que no decaiga.

De com estem

2005-02-04T18:20:00.000+01:00

Esteu tan obsessionats com jo per l'edat? Jo ja fa tres o quatre anys que quan -en una situació informal s'entén- algú em pregunta l'edat conteste amb alguna broma tipus Chandler Bing (per la poca gràcia) o, directament, em lleve un parell o dos parells d'anys. El cas és que note que estic major. Bé, estem majors. Això vaig pensar quan ahir vaig ensopegar amb tota una colla de gent de la meua generació (tots calbs, totes maquillades, tots moderns, tots d'Alicante) fent cua en l'FNAC per a comprar entrades per a veure U2. I una cosa: no hi havia gent jove. Sí, he dit gent jove. Gent de 18, 17, 16. Cap. Eren tots kidults. Gent de 30 cap amunt. Era com un superespill. Jo amb pereta, amb melena, calb, amb samarreta de stop wars, amb unes converse, amb canes, amb un iPod. Era com una d'eixes escenes surreals d'Ally Mc Beal o de Porca Misèria. Vaig enfilar cap endins. L'havia promès a ma filla que li compraria el dvd de la Història interminable. Beneïda realitat.

De la gent

2005-02-02T19:52:00.000+01:00

Quan aneu al parc sense la vostra parella també us pregunten si esteu separats? Estos dies (dl, dt, dc) que ha fet bo (és un pour parler) he recollit a ma filla de l'escoleta i en lloc d'enfilar directes cap al Disney Channel o les pel·lícules de la PIXAR hem passat un poc de temps de la franja horària infantil als gronxadors d'un parc del poble. Ma filla juga i riu i ho passa bé. Jo, mentrestant, la mire i la resta del públic adult (imagine que per influència de l'horari televisiu) aprofita qualsevol ocasió per preguntar. Comencen amb preguntes senzilles i sense malícia aparent (l'edat de la xiqueta, a quina escoleta va...), després de la publicitat tiren pel dret i ja comença l'ensarronada: ¿i la teua dona, treballant? o ¿que t'has separat que véns tu sol? Jo vull pensar que és un mal aire o la síndrome de l'avia esclava però acaba sent un mal pensament i només faig que mirar i, efectivament, sóc l'únic pare que està amb sa filla. Això ja és un símptoma. De què? Este mes encara no he llegit el Marie Claire que parla de la superwoman mediterrània. Imagine que tindrà la resposta.

De la mort

2005-02-01T14:22:00.000+01:00

Teniu por de morir-vos? Jo no en tenia i des de fa uns anys (des que va nàixer ma filla) tots els dies tinc por de morir-me. Por de deixar les coses a mig fer. Por de no saber què passa després amb la vida que ara mateix m'envolta. Molta por de perdre'm coses. De no poder evitar que, si arriba el cas, patisquen els meus. De no estar a casa per a resoldre els petits, i grans, problemes quotidians. Por de ser substituït. De no existir.
Tampoc no ajuda el fet de trobar-se notícies com la d'una persona que mor de càncer i conta els seus últims dies a un blog.
Baixe a comprar, a vore si se'm passa la neura.

De com ens canvia la vida

2005-01-30T13:33:00.000+01:00

Quin és l'indicatiu d'haver entrat en el veritable món dels adults? No és la hipoteca, ni haver de treballar, ni tan sols haver d'anar al Mercadona a comprar per obligació. El veritable indicador és el fet de passar els dissabtes (i molts dies d'entresetmana) en aniversaris de xiquets i xiquetes de, si fa no fa, l'edat dels teus fills. L'índex aniversari feliç.
És com l'índex Big Mac per als economistes. Que no l'estudien a la Facultat i després només fan que trobar-se'l als diaris color salmó. Jo només faig que anar d'aniversari en aniversari (i tire, de nou, que m'ha tocat). I això que ma filla té només (i encara) dos anys.
I què fas als aniversaris? Mira, doncs com tothom: menjar, beure, xarrar, fumar (si fumes) i esperar. I somriure (i pensar, llàstima de diners d'escoleta infantil) en veure ta filla ballar l'antes muerta que sencilla. I dir que no vols tarta, i dir que no estàs treballant (en el meu cas), i dir en què treballes (si treballes). I parlar de futbol, de psicologia evolutiva i de si menja o no menja. I esperar, esperar que traguen el pastís i esperar que algú se'n vaja per dir: ui, que tard s'ha fet i pujar al cotxe i comentar, alleugerit i cansat alhora, la jugada.