Factor 2005

Adéu

2005-04-02T20:52:00.000+02:00

M'agradava pensar que havia encetat el bloc només per donar-me el gust de tancar-lo... hui és el dia. Gràcies per llegir-me.
Arreveure.

Puyol vol jugar al Bernabeu

2005-04-01T15:26:00.000+02:00

Puyol vol jugar al Bernabeu. Ronaldo vol ser espanyol. El Papa vol morir-se. Aznar vol ser etern. Mario Vaquerizo vol ser Alaska. El príncep de Mònegue vol ser príncep de Mònegue. Ana Arbulu vol participar en les eleccions. Mercedes Milà vol no jutjar tan de pressa la gent.
Jo també (a quasi tot).

De l'aventura de ser autònom (part I: els tràmits)

2005-03-30T22:11:00.000+02:00

Un dia t'alces optimista i penses (...i perquè no em faig autònom? deixaria de tenir un jefe, guanyaria més diners, treballaria des de casa, seleccionaria els meus clients...). Bé, deixem de banda si el somni esdevé realitat o no (recordem que estic aturat) i passem a la zona oscura: els tràmits.
Te'n vas directament a la gestoria de la cantonada a preguntar. Jefe, i això de ser autònom.. què he de fer? El jefe despeja la taula i diu: nosaltres et fem la gestió per només 120 euros. 120 euros. 120 euros. Decideixes fer-ho tu. Tu soletes (com diuen al poble).
I comença el malson: busques la web d'Hisenda i després d'una bona estona no ho acabes de trobar. No passa res. Hi ha un telèfon. Marques el 902 etc. i esperes. T'informen. T'informes. Has d'anar a l'oficina. No es pot fer el tràmit per Internet.
Preguntes a un amic que on és Hisenda. Diu que a Alacant. Prop del Trocadero. Vas a Alacant. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Et donen un patracol de fulls. Tornes a casa. Els lliges. No els entens. No pots anar a l'assessor-gestor (120 euros-120 euros-120 euros) i decideixes parlar amb un amic que JA és autònom. T'informa. T'informes. Emplenes les coses que ha emplenat ell. Només, diu, canvia l'epígraf. Aprofites que un dia has d'anar a Alacant i preguntes per l'epígraf. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Te'l diuen. Quan tornes no et quedes tranquil. Telefones. Et diuen un altre epígraf. Telefones de nou i un altre operador et diu, efectivament, un altre epígraf... Decideixes posar el segon.
Emplenes tots els papers. Vas a Alacant. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Dones els fulls...ui falta la fotocopia del DNI. Vas. La fas. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Et diuen que si ho presentes hui (14 de març) pagaràs tot el mes de març. Que, si vols estalviar-te este mes, vingues a partir del 22. Et vols morir. I els dones les gràcies.
Tornes a Alacant el 22. Passes pel detector de metalls. Fas cua. Dones els fulls. I et diuen... és que si ets de Crevillent et correspon anar a Elx. Preguntes on és Hisenda a Elx. T'ho diuen (los pisos asules). Interiorment et vols morir (i matar-los). No els dones les gràcies.
Vas a Elx. Passes pel detector de metalls. Fas cua. T'ho miren tot. Diuen que està molt bé. Mentalment li compres un regal a l'amic que t'ha estalviat 120 euros. Preguntes quin IRPF et correspon. I quin IVA. (Això t'ho ha dit l'amic que no et cobra 120 euros i al qual l'has de comprar un regalet, penses). Te'l diuen. I dius: ja està? I et responen: a Hisenda sí. Ara has d'anar a la Seguretat Social. Els dones les gràcies.
Vas a la Seguretat Social. No hi ha detector de metalls. Fas cua. Arreplegues els papers. Tornes a casa.

Emplenes els papers i l'endemà tornes a Elx. Els lliures... i et diuen no és en esta oficina. Com ets de Crevillent et correspon l'oficina que hi ha a Altabix (un barri d'Elx). Et vols morir (i matar-los). Agafes un bus. T'equivoques. Arribes. Fas cua (no hi ha detector). Et toca. El xic s'ho mira i diu: perquè has renunciat a la cobertura per IT? I jo: per estalviar-me 25 euros tots els mesos. Comença la xarrada comercial (que imagina que caus malalt, que imagina que t'operen...). De cop sobte diu: ui, ací diu que vols començar l'1 d'abril, ¿veritat? I jo: sí. Doncs (contesta) hauràs de venir l'1 d'abril. Et vols morir (i rematar-los).

Vaig a Amena. Vull canviar el mòbil de prepagament per un a contracte d'autònom. Tinc un amic que m'ha dit que em puc descomptar l'IVA. La xica d'Amena em diu que si no he pagat encara no ho sóc (autònom). Encara que tinga els papers d'Hisenda. Torna quan hages pagat alguna quota. Li done les gràcies.

Heu vist Un dia de fúria?
Hui, per primera vegada, podeu comentar al blog.

Del cinema infantil

2005-03-27T20:58:00.000+02:00

Ahir ma filla estava més o menys curada dels granets que tenia (digues-li pallola, digues-li varicel·la) i vam passar la vesprada al cinema municipal d'Elx. Vaig patir Bob Esponja: La película. Que com va anar? Ja ho he dit: vaig patir la pel·lícula... i això que els americans la classificaven amb un prometedor some mild crude humor.
Ja venia mig escarmentat de l'última joia del cinema anomenat infantil: L'espantataurons. El cas és que com ma filla es va adormir amb Els increïbles i ara està en una fase Disney doncs vaig una mica fotut: mirem TOT el que programen.
Sort que quan vam anar a vore Un seguit de desgràcies catastròfiques de Lemony Snicket ho vam passar bé.

Del Cucarella

2005-03-26T13:41:00.000+01:00

Hui post doble. Mentre ma filla i la dona preparen una tarta de xocolata per al sucedani d'aniversari que farem demà (no podem convidar xiquets perquè ma filla els pot encomanar la malaltia) jo aprofite per llegir el blog de Toni Cucarella: Toni Cucarella en roba de batalla.
Què hi podeu trobar? Entre els posts hi ha l'Acadèmia, els Països Catalans, Joan Fuster, el diari Levante, literatura, disbarats valencians... de tot. L'últim que apague la llum. Bon profit.

De la setmana de vacances

2005-03-26T09:53:00.000+01:00

Ma filla té la pallola (sí, sí, ja sé això de la pallola en l'aire vola, que m'ha tocat anar al camp, a la serra i hui me'n vaig a la platja). Deia que ma filla té la pallola i mira compulsivament tota la col·lecció en dvd de la Heidi que ha tret de la Biblioteca Municipal. Jo, mentrestant, llig supervendes per passar ràpidament la setmana de vacances (encara que jo estic de vacances des del 10 de desembre): Lucía Etxebarría, Dan Brown... alta literatura. Quan em canse dels llibres ataque l'hemeroteca postmoderna que m'estic fent: Vogue, Marie Claire, Neo2 i EPS. Quan isca de l'atur sabré parlar de tot. La pena és que no em queden ganes de parlar amb ningú.

Del Kronen

2005-03-19T13:41:00.000+01:00

Llig emocionat el xat de José Ángel Maña s amb els lectors d'El Mundo. Recorde molt gratament quan vaig llegir Historias del Kronen. Era un trencament total amb la literatura que coneixia fins aleshores. Era una època (1999) en què llegia tot allò que feia la gent de la meua generació.
Tinc ganes de llegir Caso Karen. Potser siga com viatjar en el temps...

Regalen samarretes

2005-03-13T20:11:00.000+01:00

Els amics de Quòniam regalen samarretes.
Fa poc més de 6 mesos, Quòniam samarretaires va traure el nas per primer cop a internet.
Des d'aleshores 5.000 trossos de quòniam ja han visitat la web interessant-se per les samarretes Quòniam. Per a commemorar aquest dia sortegen una samarreta de xic i una de xica amb l'últim model de samarretes Quòniam.

Si voleu participar al sorteig envieu un missatge des de l'apartat Quòniam respon amb el nom, l'adreça postal, el correu electrònic i un petit comentari. L'equip de Quòniam us enviarà un correu electrònic amb el número amb el qual participareu en el sorteig.

Es poden enviar missatges (només un per persona i per adreça electrònica) fins al 31 de març (inclòs), l'1 d'abril faran el sorteig.

Sort!

De llibres (i escriptors)

2005-03-08T12:39:00.000+01:00

M'ha encantat una frase que he llegit al blog (digues-li blog, digues-li columna) d'Alejandro Gándara dirigida (crec) a Rouco Varela: [Abre un libro y tendrás una experiencia. Si te mareas, insiste].
Ja que estic amb els llibres, dir-vos que m'he pillat de la biblioteca municipal el nou de Bernardo Atxaga (El hijo del acordeonista). No vaig poder acabar-me l'Obabakobak, espere com a mínim entendre alguna cosa en este últim.
I ja que estem amb escriptors, teniu l'oportunitat d'assistir a un seminari que organitzen a Alacant: L'escriptura literària: models de llengua. Amb Josep Lozano, Ferran Torrent, Josep Piera, Joaquim Glez. Caturla i Joan Francesc Mira.
(...) Més blogs interessants: La Coctelera (7 autors pel preu d'1).

Del cap de setmana

2005-03-06T21:03:00.000+01:00

Este cap de setmana ha sigut intens. Divendres de vesprada i dissabte de matí vaig impartir un curs de PowerPoint 2003 a Esecav per a un grup d'arquitectes tècnics. Molt bé. Molt bon rotllo i trobe que van aprendre molt. Mentalment m'ha vingut molt bé. Com les traduccions que he fet per a PUV. Dissabte de vesprada vaig renovar una mica el web personal que tinc, encara, assignat en la universitat. M'he fet un espai a Flickr per a penjar fotos i he fet un xicotet web de fotos usant el simpleviewer. La majoria de les fotos que tinc són de ma filla. Normal, veritat?
De nit vam sopar amb uns amics. Un d'ells va dir (mig de broma) que vol separar-se i portar-se (sic) una cubana (més sic). El Barça va guanyar i el València va fer bé la seua faena.
Hui diumenge he corregut 12 km. Ara mateix faig temps per veure l'últim capítol de Friends.
Els americans van voler matar Giuliana Sgrena com ja van fer amb Xosé Couso. La vida no és una sitcom.

Del funcionariat

2005-03-02T18:36:00.000+01:00

No tot són posts fent lloances d'espanyolíssims de pro. També hi ha gent valenciana que escriu d'allò més bé (com diu Ruaix).
Un dels posts que m'han fet somriure últimament és este d'Idril: parla de [les diverses espècies docents que podem trobar-se a un ecosistema espefíc i concret del Besòs i que suposem podria extrapolar-se a molts altres ecosistemes docents actuals].
(...) Ma filla s'ha convertit en Heidi addicta. Ara mateix he d'anar a la biblioteca a portar-li el 7é DVD de la col·lecció. Veu quatre capítols setmanals. Marededéu senyor...

De l'escorpí

2005-03-02T16:12:00.000+01:00

Coneixeu el blog de l'escorpí? És un dels blogs (jo trobe que són columnetes diàries amb dret a opinar) d'El Mundo. Habitualment llig el descodificador. Hui, però, m'he entretingut llegint l'escorpí (El escorpión) d'Alejandro Gándara.
Que per què llig El Mundo? Home, també llig Vilaweb, l'Avui o el diari Información. Els desocupats tenim molt de temps. Que per què els enllace sovint? Perquè són gratis i es deixen enllaçar. Res més.
El cas és que m'han fet gràcia (per la mala llet) algunes frases:
Sobre els òscar: [la de los Oscar continúa siendo una ceremonia ridícula, de gente empeñada en hacer reír como sea y donde la risa, en vez de revelar la ironía de la realidad, actúa como la máscara histriónica de bufones que necesitan un guión para articular palabras].
Sobre els nacionalismes: [Yo no creo que el nacionalismo sea el subterfugio de los antiguos caciques. No puedo creerlo. Jamás podría creer una cosa así. Qué espanto. ¿Se imaginan? No, hombre, qué va. Les digo que no. Será otra cosa. Vamos, colega. Será otra cosa. Lo que pasa es que no nos damos cuenta]
Del nou llibre de B. Garzón: [este libro demuestra que para hacer un libro no se necesita imaginación para concebirlo, ni pensamiento para escribirlo]
I etc.

De MÉSVilaweb

2005-02-28T18:37:00.000+01:00

Us heu apuntat a MÉSVilaweb? Jo m'he acostumat des de fa més de cinc anys a començar el dia amb Vilaweb i MÉSVilaweb és l'oportunitat de participar en un projecte informatiu excel·lent.
Quan el diari El País va deixar de ser gratuït es va produir una migració brutal de lectors digitals cap a l'edició d'El Mundo. Si Vilaweb es fa de pagament, cap a quin diari migrarem? Partal i el seu equip han decidit [que la informació ha de ser en obert i per a tothom però creiem que amb MÉSVilaWeb hem trobat un espai que ens permetrà augmentar la independència del nostre projecte, gràcies al suport que estem segurs que anem a rebre de molts dels lectors]. Durant esta setmana m'hi apuntaré encara que no faça servir els blocs o que el traductor que ofereixen l'use una vegada a l'any. Ho faré pel projecte. Per la independència.

De les llegendes urbanes

2005-02-23T17:50:00.000+01:00

Això de les llegendes urbanes, què és? El problema de la vida real és que no pots dir que facen clic ací. O que ho busquen al Google. La gent vol respostes immediates i gratis. La pregunta és del meu amic J. Estem al pub i ja hem parlat del Chelsea, de la Juve i del referèndum. Diu que han dit alguna cosa hui en la COPE i que no l'ha quedat clar. I que si li ho puc explicar, jo que tinc Internet. Jo l'únic que tinc a mà és El País. Bingo. Trobe les declaracions d'un empresari del tèxtil mexicà (Miguel Zavala) que ha vingut a la terra de les flors, de la llum i de l'amor a fer un doctorat en la UPV: [en algún puerto de Asia los trabajadores suben a un barco que tiene líneas de producción, durante el trayecto realizan las prendas y cuando llegan al puerto de destino las entregan]. Glups.
(...) Ja feia temps que no recomanava blogs. D'una tacada, tres:
Cocainne, weblog de David Vegas, acabadet de renovar.
Notes al marge, weblog de Carles Miró.
Una temporada en el infierno, weblog de Juan Pedro Quiñonero.

Del meu no

2005-02-20T20:43:00.000+01:00

Ja heu votat? Jo he votat que no. El meu pare no ho ha fet (votar): des que és un jubileta està apàtic i castigador alhora. Ma mare ha fet de no-votant consort. En el dinar m'han preguntat per què votava i per què votava que no. I jo he tirat de manual: [perquè esta constitució reforça el centralisme dels estats, no impulsa l'Europa social, no reconeix drets fonamentals com el del treball, el de la salut o a un habitatge digne, no es garanteix la defensa dels serveis públics, no renuncia a la guerra i obliga a què els estats de la UE augmenten la seua capacitat militar, perquè retrocedeix en el laïcisme a l'escola i a la societat, perquè el valencià/català o comvulguendir-li té un reconeixement insuficient].
No he convençut ningú. No els importa. Jo he abaixat el cap i he anat a votar. I he perdut. Com sempre. Des que vote que no he guanyat mai. Locals, autonòmiques, estatals, referèndums. Tot. Si voleu saber els resultats d'unes eleccions, pregunteu-me a qui votaré. De segur que perden.

Del futbol als bars

2005-02-17T17:15:00.000+01:00

També mireu el futbol als bars? Esta setmana o ho arreglen o ho tindreu ben negre. Segons els benintencionats d'El Mundo, més de 12.000 bars es queden sense el futbol de pagament del digital plus. (Si els deixaren, dirien per culpa de Digital +). Això són 932 bars valencians, 2.036 de més amunt i 659 de Baleària sense futbol televisat. Marededéu. I esta setmana qui juga? El Madrid i el Barça, per descomptat. Els altres no hi compten. Si vas pel carrer i escoltes GOOOL, és que és el Barça o el Madrid. Ací a al sud, el València no alça massa passions. Un poc com el Bilbao. Té seguidors (el meu pare és del València, per exemple, i tinc un cosí del Bilbao), però no produeixen aglomeracions als bars. Són, un poc menys gregaris. Lo sufren en silencio.
El meu sogre té instal·lada una parabòlica (ell i jo li diem "la parabòlica dels morets") que rep Al-Jazeera i fan tots els partits de lliga. Els retransmeteixen en àrab. No vol posar la ràdio perquè van uns segons per davant i clar, això talla el rotllo. Total que diu que els veu amb el volum baixat, i em confessa: [igual que els partits de Canal 9, no suporte els comentaris que fan]. El meu sogre és del Barça. I diu que no l'agrada vore el futbol als bars. Diu que la gent discuteix massa. I que no entenen de futbol. Total, que esta setmana aniran tots a cal meu sogre.

De llibres

2005-02-17T09:59:00.000+01:00

Us llegiu tots els llibres que us recomanen? Jo, segons qui els recomane de seguida vaig i els aconseguisc o els esborre directament de la llista de futuribles.
Ara mateix no tinc amics recomanadors i vaig directament a la biblioteca del poble, secció novetats. Aquesta setmana n'he triat un de ben gros, amb molta sang i molt de fetge: Cortafuegos, del suec Henning Mankell. Ja us contaré.
El Xavi Caballé té una secció de llibres que anomena els llibres que vaig llegint, això és molt útil. Pots fer cas (o no) però sempre trobes alguna cosa interessant o desconeguda.

Deleàtur

2005-02-13T20:03:00.000+01:00

Quins són els símptomes de la depressió? El diccionari diu que és un [Estat emocional caracteritzat per un afebliment o una disminució de les forces anímiques, intel·lectuals i àdhuc físiques de la persona]. Em trobe força bé, nogensmenys (cal estar a l'alçada de l'àdhuc) tinc alguns dels símptomes. Sí que he notat una baixada de l'autoestima (els homes som molt allò que som professionalment). Les forces intel·lectuals i les físiques estan com estaven. Les físiques millor, perquè des que va començar la cosa vaig decidir fer esport (córrer). Seran les endorfines. Seran.
De l'atur et queda la sensació de estar com en un impasse (d'espera, que diuen alguns), com si esta fóra una etapa de transició entre una faena i una altra. I comences a suprimir: primer, despeses innecessàries, després vida social. Deleàtur.

Del valencià i el català

2005-02-09T21:08:00.000+01:00

I vosaltres què en penseu d'això? Mira, jo com al programa del Buenafuente: [que manera más tonta de gastar el dinero]. Els homes, les dones i la resta de membres de l'Acadèmia han dit que bla, bla, bla, bla, bla i, jo ràpid he anat a veure què diuen en El Mundo i, efectivament, són la mateixa cosa el valencià i el català. He mirat El Mundo perquè a Vilaweb ja fa molts anys que ho diuen. No calen explicacions. Sou ben listos vosaltres.
Estic content perquè ja li puc enraonar al meu sogre que últimament em preguntava si valencià i català són la mateixa cosa. I també als meus pares (que últimament només els regale disgustos), i als amics que no són del gremi de la policia lingüística quan sopem, que és un tema que sempre ix quan ja no saben de què parlar.
Esta nit quan s'acaben Aquí no i el Buenafuente llegiré un parell de línies de Joan Fuster com a subtil homenatge a esta colla de valents que avui (uyy, no sé si serà adequat això de barrejar huis i avuis) han decidit que parlem la mateixa cosa. Fet que porten afirmant (per escrit) totes les universitats valencianes i totes les acadèmies del món. Bé, segur que demà ixen els senyors de sempre dient (en un castellà impecable o en el seu vergonyós valencià) que bé, això de la unitat no és tan important. Que el que realment importa és l'aigua que els catalans (uyyy que malos) no ens volen donar. I que hem de votar que sí. A tot.

Del no

2005-02-08T11:09:00.000+01:00

Com podem solucionar les conductes agressives dels nostres fills petits? I jo que sé. Ma filla s'alça sempre amb la idea d'engegar la tele i veure una "pel·liculeta". No vol mai vestir-se. No vol mai desdejunar. No vol llet. No vol suc. No vol Cola-Cao. No vol eixes sabates. I plora. I plora quan li diem que no. I plora quan li suggerim qualsevol alternativa. I solta el puny per veure si ens pega. I plora per a eixir de casa. I arribem a l'escoleta on tot és festa infantil i no plora ni res. I les mestres diuen que és una xiqueta normal gens agressiva, gens plorona, molt bona, molt obedient. Després (a les sis) santornem-hi: no vol berenar això, no vol dutxar-se, no vol eixe pijama. No vol entrar a la dutxa, no vol eixir de la dutxa. No vol llet. No vol truita. I plora. No vol el batí. I crida. No vol gitar-se. No vol eixe conte. No vol dormir.
I què fem? Nosaltres som positius, expliquem els perquès, oferim opcions, intentem ser objectius i intentem intentem intentem controlar les emocions i tenir paciència. I ella plora, diu que no i solta el puny. Santa paciència.

De la misèria

2005-02-07T13:17:00.000+01:00

Com és que la vida continua sempre? Escolte la ràdio mentres faig dissabte un dilluns (avantatges que dóna el Servef). Més de tres hores amb la SER d'Elx. Passen una paraguaiana i un parell de xicots del terreny que demanen faena. La paraguaiana [de cuidar gente mayor o de lo que sea]. Els nadius en la sabata o de fontaners, electricistes... el locutor diu obvietats i algunes (de les obvietats) aconsegueixen indignar-me: [Uy, que lejos está Paraguay. De ecuatorianos sí que han pasado por el programa, pero paraguayos ninguno]. El programa, no ho he dit, porta gent que demana faena. A la gent de casa els amolla: [el calzado está mu (sic) mal, ya se sabe con tanto chino y tanto japonés]. Miserable, pense. No és suficientment humiliant el to, ho remata amb els continguts. Després passen uns senyors que diuen que la processó del sant patró (Agatàngel) va anar molt bé. S'estan quasi mitja hora. Després un altre que parla de la rehabilitació de no sé quin barri. Que quedarà molt bé. Que els veïns que no puguen pagar-la (i ho demostren) l'Ajuntament té l'obligació (uyyyyy) de recol·locar-los. Intente averiguar alguna cosa de la tragèdia de la Todolella però no en diuen res. Això és a una altra província (això equival al silenci absolut llevat que en lloc d'un accident domèstic siga un atemptat, aleshores no hi ha distància ni fronteres diputacionals). M'espere a l'hora en punt. Fan el part i tot seguit música. Música de festa i carnaval. La indignació em fa plantejar-me si no hi ha ningú que els diga que no és el moment. Però no hi ha ningú: quatre minuts de música de carnaval. I festa, i que no decaiga.

De com estem

2005-02-04T18:20:00.000+01:00

Esteu tan obsessionats com jo per l'edat? Jo ja fa tres o quatre anys que quan -en una situació informal s'entén- algú em pregunta l'edat conteste amb alguna broma tipus Chandler Bing (per la poca gràcia) o, directament, em lleve un parell o dos parells d'anys. El cas és que note que estic major. Bé, estem majors. Això vaig pensar quan ahir vaig ensopegar amb tota una colla de gent de la meua generació (tots calbs, totes maquillades, tots moderns, tots d'Alicante) fent cua en l'FNAC per a comprar entrades per a veure U2. I una cosa: no hi havia gent jove. Sí, he dit gent jove. Gent de 18, 17, 16. Cap. Eren tots kidults. Gent de 30 cap amunt. Era com un superespill. Jo amb pereta, amb melena, calb, amb samarreta de stop wars, amb unes converse, amb canes, amb un iPod. Era com una d'eixes escenes surreals d'Ally Mc Beal o de Porca Misèria. Vaig enfilar cap endins. L'havia promès a ma filla que li compraria el dvd de la Història interminable. Beneïda realitat.

De la gent

2005-02-02T19:52:00.000+01:00

Quan aneu al parc sense la vostra parella també us pregunten si esteu separats? Estos dies (dl, dt, dc) que ha fet bo (és un pour parler) he recollit a ma filla de l'escoleta i en lloc d'enfilar directes cap al Disney Channel o les pel·lícules de la PIXAR hem passat un poc de temps de la franja horària infantil als gronxadors d'un parc del poble. Ma filla juga i riu i ho passa bé. Jo, mentrestant, la mire i la resta del públic adult (imagine que per influència de l'horari televisiu) aprofita qualsevol ocasió per preguntar. Comencen amb preguntes senzilles i sense malícia aparent (l'edat de la xiqueta, a quina escoleta va...), després de la publicitat tiren pel dret i ja comença l'ensarronada: ¿i la teua dona, treballant? o ¿que t'has separat que véns tu sol? Jo vull pensar que és un mal aire o la síndrome de l'avia esclava però acaba sent un mal pensament i només faig que mirar i, efectivament, sóc l'únic pare que està amb sa filla. Això ja és un símptoma. De què? Este mes encara no he llegit el Marie Claire que parla de la superwoman mediterrània. Imagine que tindrà la resposta.

De la mort

2005-02-01T14:22:00.000+01:00

Teniu por de morir-vos? Jo no en tenia i des de fa uns anys (des que va nàixer ma filla) tots els dies tinc por de morir-me. Por de deixar les coses a mig fer. Por de no saber què passa després amb la vida que ara mateix m'envolta. Molta por de perdre'm coses. De no poder evitar que, si arriba el cas, patisquen els meus. De no estar a casa per a resoldre els petits, i grans, problemes quotidians. Por de ser substituït. De no existir.
Tampoc no ajuda el fet de trobar-se notícies com la d'una persona que mor de càncer i conta els seus últims dies a un blog.
Baixe a comprar, a vore si se'm passa la neura.

De com ens canvia la vida

2005-01-30T13:33:00.000+01:00

Quin és l'indicatiu d'haver entrat en el veritable món dels adults? No és la hipoteca, ni haver de treballar, ni tan sols haver d'anar al Mercadona a comprar per obligació. El veritable indicador és el fet de passar els dissabtes (i molts dies d'entresetmana) en aniversaris de xiquets i xiquetes de, si fa no fa, l'edat dels teus fills. L'índex aniversari feliç.
És com l'índex Big Mac per als economistes. Que no l'estudien a la Facultat i després només fan que trobar-se'l als diaris color salmó. Jo només faig que anar d'aniversari en aniversari (i tire, de nou, que m'ha tocat). I això que ma filla té només (i encara) dos anys.
I què fas als aniversaris? Mira, doncs com tothom: menjar, beure, xarrar, fumar (si fumes) i esperar. I somriure (i pensar, llàstima de diners d'escoleta infantil) en veure ta filla ballar l'antes muerta que sencilla. I dir que no vols tarta, i dir que no estàs treballant (en el meu cas), i dir en què treballes (si treballes). I parlar de futbol, de psicologia evolutiva i de si menja o no menja. I esperar, esperar que traguen el pastís i esperar que algú se'n vaja per dir: ui, que tard s'ha fet i pujar al cotxe i comentar, alleugerit i cansat alhora, la jugada.

De la llengua

2005-01-25T16:35:00.000+01:00

Encara no us havia parlat de la llengua? Mira, ja tocava. Després de dos mesos sense fer-ho corria el perill de no ser un autèntic weblogger valencià: preocupat pel nom, per l'ús i per lo que faça falta.
Malgrat tot, ací al sud no fem (o sí) campanyes tan sucoses com les del nord. De moment, encara anem pel clar que sí (de la Gene) i el de la Universitat en valencià (obvi). Mentrestant, jo he assumit la presidència d'esta la meua comunitat de veïns i he ficat al suro d'anuncis un cartellet que diu: Per favor, no fumeu en la porteria i en l'ascensor. Ja m'he creuat amb un veí (fumador i altres coses) que diu que com està en valencià que no ho entén. Tot això dit (i parlat) en la llengua de Jaume el Barbut. Ai, no em faran dimitir. Una vegada que tinc el poder no pense soltar-lo fins al 31 de desembre.
(...) La meua dona diu que estic ociós. Que ara quan tinga faena (gràcies Juli) ho agrairà el veïnat.
(...) Dues recomanacions de weblogs. Dissidències (que està molt bé) i insolències (que també està molt bé).

De col·locó

2005-01-22T20:02:00.000+01:00

Quina influència real té la premsa escrita? Trini ha eixit en El País. Concretament en l'edició en paper del Ciberp@ís, secció Navegantes. Un text breu però que ha disparat el nombre de visites al seu web i l'han proporcionat un parell de clients. Estem eufòrics. La sensació és estranya. Com un col·locó, concretament. Així ens va definir la situació Diego Lafuente (Minid) quan li ho vam explicar. La seua resposta és ben assenyada: [No siempre el efecto es duradero, a veces parece como si fuera un colocón pero que se va a los pocos días]. És increïble com pot influir en un lloc web el fet d'aparèixer en un mitjà escrit. O en la tele.
(...) D'altra banda, la petita illa que és la blogosfera catalana sembla una mica alterada. Si entreu a Catapings sabreu de què parle. No? Visiteu el Club de la bohèmia.

De l'Urdaci

2005-01-20T19:49:00.000+01:00

Coneixeu algú que diga mentides i que ho admeta? Tot el món diu la veritat. La seua veritat. Esta vesprada l'hem passada al FNAC d'Alacant. He aprofitat (tenia dues hores per davant) per fullejar (i quasi acabar) el llibre d'Urdaci. Teniu un resum fet pel diari El Mundo ací. L'Urdaci ha fet unes memòries (digues-li memòries, digues-li pamflet) autoexculpatòries. Té dret a dir la seua veritat. Qui li farà la contrarèplica? Dubte molt que algú de CCOO sàpiga escriure més de 20 pàgines seguides. I Rubalcaba ja juga una altra lliga. No sé si serà èxit de vendes. De tota manera això no garanteix res. També ho va ser el de l'Ana Rosa Quintana. I el de l'Estivill.
(...) D'humor encara vaig com vaig. I és que en lloc d'haver agafat el de l'Urdaci millor haguera estat haver-me cruspit un de la Maitena o similar. El pròxim dia.

Dels canvis d'humor

2005-01-18T17:20:00.000+01:00

Quantes vegades canvieu d'humor durant el dia? Jo ahir vaig passar de la desídia habitual de l'aturat a l'eufòria perquè potser tindria un treball. Vaig acabar esclafat d'abatiment en desconfirmar-se la notícia. Un pensament: durant les hores que vaig creure que hauria de tornar a matinar vaig notar, fins i tot, un canvi d'humor en la gent que m'envoltava. És com si el meu nerviosisme haguera contagiat el meu entorn. Bé, al final del dia la vida em va tornar a mostrar la cara fosca. Ara el meu estat d'humor és de preocupació: em preocupa com s'evaporen els euros.
(...)Entrevista moderna al Tenta del 14 de gener a Zoe Berriatúa (África···Hot milk). Una frase: [Soy de la generación de los desgraciados, esas jóvenes promesas del cine español a las que nos reconocen pero no tenemos para pagar el piso.] A mi ni em reconeixen pel carrer. I si reconec algú, canvie de vorera.

De l'originalitat

2005-01-14T15:22:00.000+01:00

Per què ens preocupa tant l'originalitat? Tinc la sensació que la publicitat (televisiva o no) ha rebentat els nostres esquemes vitals més d'una vegada. És molt difícil suportar que les tendències ens marquen la manera de vestir, d'actuar, fins i tot de pensar. És com una espècie de gregarisme encobert. ¿Ets més original si tens un blog, un iPod, unes Puma, una Moleskine o un Omega? ¿O simplement tens unes coses que et fan ser més original? Volem ser originals i resulta que, potser, l'únic que volem és ser acceptats o admirats o, fins i tot, envejats.
(...) Ahir, el Boyero va tornar a recomanar el Hanif Kureishi. Doncs això. Jo també us el recomane. Fins el dilluns.

Del Buenafuente

2005-01-12T13:46:00.000+01:00

Us va agradar el programa de Buenafuente? A mi encara em dura (és quasi migdia) el somriure. Mira, m'he alçat encantat de la vida. No me'n vull recordar ni que estic a l'atur, ni que ma filla està malalta des del dia de reis (aaaggghhhh!), ni que la meua dona ahir va perdre tota la vesprada parlant amb un senyor que volia música clàssica al web de l'empresa. I és que anit ho vam passar molt molt bé. Esclar que trobava a faltar que parlara en català...només faltava, però què voleu, és com Torrent (Ferran) que tot el món té dret a un canvi. I que les llengües no fan la cosa. I la cosa va estar molt molt bé. També ho diu el crític del diari El Mundo amb una frase genial: [ ¿Humor catalán? Para nada. Humor inteligente en forma de televisión imaginativa, elaborada y sorprendente]. La canya. Ens vam quedar fins al final i això que el programa va ser dels típics típcs: només faltava el Rubianes. Ja hi anirà. També esperem amb ganes al Follonero.
(...) Sobre Torrent (Ferran): el dia 1 em va regalar el nou llibre. L'he llegit d'una sentada. Literal. De segur que hi haurà opinions per a tots els gustos. Com el Buenafuente, vés. Jo ho vaig passar bé. Un bon regal.
(...) Avui parlen a este blog d'un dels meus grups favorits: Antònia Font.

De les parelles

2005-01-10T13:45:00.000+01:00

Quantes vegades us heu sentit transparents? Fa poc, en un sopar, una parella va aprofitar que hi havia quòrum a taula per dir-se (en públic) totes les coses que haurien d'haver-se dit en privat.
Va ser una situació molt incòmoda. Em vaig sentir transparent. I no és la primera vegada. La majoria de les parelles que conec aprofiten per dir-se, quan estem nosaltres, unes coses bestials més pròpies de telerealitat que de persones educades i amb carreres universitàries. No hi ha dret. Isc a sopar (o a prendre cafè) amb la meua parella i ma filla i tot és tranquil·lament previsible. Ara bé, quan quede amb més gent (o trobem altres amics) tots tenen el costum de dir un fotimer de coses que haurien d'estar dirigides a un orientador familiar (o un cura). ¿Això és perquè a casa ja s'han dit de tot o perquè senzillament no s'han dit res i aprofiten l'avinentesa? Jo em faig petitet i no sé on mirar. De vegades esperen que em pose de part d'algun dels dos contrincants. D'altres, la majoria, simplement m'ignoren...i jo em faig transparent.
(...)
Canviant d'assumpte, avui m'ha fet somriure la idea del Miranfú de fer un fotolog sense càmera digital. La imaginació té molt a veure amb l'economia.

De la sort

2005-01-08T14:12:00.000+01:00

Què és la sort? Moltes vegades em pregunte si he tingut sort en la vida. No m'ha tocat mai la loteria (llevat d'un parell de reintegraments en la primitiva) ni he guanyat tampoc cap sorteig (de cotxes, cistelles o viatges). En canvi, molta gent diu que vaig fer la sort quan vaig conèixer la meua dona. Ara, a més, tinc una filla i tinc tot el temps sensació de felicitat. No com quan et fumes un cigarret de riure, no. És com la de la pel·lícula The family Man, una mica així. Si la teniu (la sensació) sabeu de què us parle. Això és sort? Imagine que, per a mi, sí.
Segons com enguany podria dir que no he tingut massa bona sort si el compare amb altres anys: he perdut la feina i tinc un parell d'examics més. Però el cas és que no crec que haja sigut per no tenir sort. Si faig una anàlisi seriosa tinc gent que m'estima i sóc relativament jove (trenta-sis anys). L'ambient de la feina (potser per culpa meua) no era massa bo i l'experiència m'ha servit per saber qui estava del meu costat (pocs, la veritat). Del 2005 no espere sort. Espere que passe com enguany i que puga demanar-li coses al 2006 i aixó fins a l'infinit i més enllà. Perquè vull veure crèixer ma filla al costat de la meua dona i les feines van i se'n van. La sort? La sort se la fa un mateix i jo no he tingut mala sort, més aïnes el contrari: em considere afortunat.

De reis

2005-01-05T13:37:00.000+01:00

Què fem el dia de reis els republicans de pensament? Jo em deixe succionar pels ànims consumistes sense oposar cap resistència. Ahir de vesprada ja vam estar de paquets: estos per a la neboda, estos altres per a l'altra neboda, estos per a la xiqueta... en fi que tot siga perquè el dia de demà ma filla no haja d'anar massa als psicòlegs. O no. Tant de llegir a la Klein i no he après res.
(...) Avui he estat a Elx. Sort que no m'ha agafat l'esdeveniment mediàtic de l'arribada de Juanjo GH. He anat a acomiadar-me de JM Noguera, de La Azotea, que se'n va de becari del MAE i l'AECI a la Universitat Americana d'Acapulco. Sort i salut. La conversa molt entretinguda. I Elx impossible d'aparcar com sempre. Amb Juanjos i sense.
Avui m'ha encantat el post de la Tina. Ací, al sud profund no ens passen eixes coses...de moment.

De cuina

2005-01-04T16:30:00.000+01:00

No heu pensat que cuinar és més econòmic que anar a teràpia? Estic a l'atur i un amic m'ha recomanat que cuine. L'amic és psicòleg i m'ha dit que cuinar em resultarà més econòmic i més enriquidor que anar a contar les meues penes a un professional de la cosa mental. M'he aplicat a la cosa i des de fa uns dies mire l'Arguiñano, l'Ismael Prados i el Jamie Oliver per les teles. També he recuperat un llibre que vam comprar fa un parell d'anys: molt de gust, cuina saborosa per als que treballem, de Carme Puig Rodríguez i Carme Puig Fabregat. No faré cap broma sobre el títol, però la primera recepta és canapé de caviar... ha de ser per als que treballen molt molt i guanyen també molt molt.
El cas és que esta nit m'atreviré amb alguna cosa: vull fer una amanida del Carib, plat gens difícil de preparar però que fa trontollar el meu diccionari: dacsa, margallons... uf! A casa diem panís (dacsa, blat de moro) i palmitos.
Estic de redescobriment de blogs xulos: avui m'he llegit quasi tot el Flux i el d'Antonio Gálvez.

Del cap d'any

2005-01-03T09:52:00.000+01:00

Per què tenim la tele engegada durant el sopar de cap d'any? Que jo recorde, sempre he tingut un sopar de cap d'any amb la tele presidint. Bé, la tele i els Martes y Trece (abans) i els Cruz y Raya (ara).

Entenc que la tele estiga en marxa (encesa? engegada?) mentre duren els preparatius. Mentre pares taula, et fas una cerveseta, acabes (acaben?) d'enllestir-ho tot... però durant el sopar és ben difícil poder seguir-li la conversa als cunyats i mirar (i escoltar i entendre) els especials d'abans de les campanades.

Enguany sopava a cals sogres. Amb l'experiència que donen els anys, quan hem arribat vora les 8 m'he fet fort amb el comandament i durant una horeta hem tingut posat un reportatge del Plus (Lo mejor del deporte en Canal +) que, francament, només ha valgut la pena quan han fet les imatges de la Sharapova guanyant Wimbledon.

L'alegria ha durat poc i ràpidament han canviat a Cruz y Raya alternats amb Tv Top (de Tele5) i la Batidora (d'Antena3). La tele local mostrava imatges de la carrera d'atletisme del poble per la sant Silvestre i no ha cuallat tampoc. De Tv3 ni parlar-ne. De Canal 9 tampoc. Jo he fet que em gravaren Aquí no hay quien viva per a alguna nit en què el Plus desbarre. El temps ha anat passant.

La sorpresa ha estat quan les campanades. Jo ja m'esperava el Ramon i la capa espanyola però quan els meus cunyats han vist l'Obregón han dit tots: no, canvia, posa una altra cosa. Jo m'esperava el Buenafuente, però han anat passant per Tele5 (no han volgut perquè això de fer-les des d'un poblet no s'entenia molt bé, Quixots a banda). Antena 3 també l'han canviada (perquè les estaven gravant!) i jo que ja m'esperava un gir inesperat i veure les campanades a Canal 9 o a Tv3... m'he quedat blanc quan han passat pel Plus i en veure el Ronaldinho i el Beckham no hi ha hagut cap discussió i ens hem pispat el raïm amb el Plus.

Després, tertúlia, mistela i ullades a la tele. De Tv3 res de res, clar que segons quins comentaris, no m'he perdut gran cosa. (A TVE no s'ha notat gens el talante i hem tingut les mateixes coses de sempre, Bertín Osborne, etc.). Al diari El Mundo parlaven d'una nit de cap d'any triste, mohosa y en descomposición. Total que a la una hem arribat a casa i a les teles convencionals ja estaven amb pel·lícules estranyes. No hem volgut esperar-nos a la teletienda. L'any que ve més.

De revistes (II)

2004-12-31T10:03:00.000+01:00

Heu comprat mai una revista d'autoajuda? Ahir quan passejava vaig topar amb un quiosc i entre tant de paper del cor i d'informàtica n'hi havia una que no havia vist mai: Psicologia pràctica. És molt semblant a les d'aprimar-se: una xica guapa en la portada i tipografia tipus Cosmopolitan. No vaig poder fullejar-la (estava penjada a un aparador amb vidre) i no sé si fer una desiderata en la biblioteca municipal. També tenien Emprendedores amb una guia completa per a fer tots els pagaments (i que no se te n'oblide cap) si ets autònom. N'hi havia milers (de revistes): de caçadors, de corredors d'atletisme, de cotxes, de viatges, d'humor, de política, de xiques, de xics... però jo només tenia ulls per a la de Psicologia. Els dubtes m'assalten: els articles conten com a publicacions per als professors d'universitat? Quin prestigi té? La tindran en la sala d'espera els terapeutes de la cosa? És competència deslleial?
(...)
Avui és l'últim dia de l'any. Me'n vaig al FNAC a triar el regal de demà (és el meu aniversari). Seguint amb la tònica aniré directe i de cap a la secció de clàssics de la psicologia: ¿Quien se ha llevado mi queso, etc.?, La bona sort, o si tinc el dia valent tiraré per la novel·la i agafaré Felicitat (r) de Will Ferguson.

De fred

2004-12-28T11:21:00.000+01:00

Què es pot fer en dies de tan de fred? Ahir, vam anar a preguntar preus a un club del poble per jugar a l'esquaix o al tennis (ara que tenim temps). Quan li vaig dir a la recepcionista que si per estar a l'atur hi havia descompte ens va amollar: [esto es un club privado]. Vaig fer cara de no entendre res. ¿Era privat i els aturats estàvem mal vistos o simplement tenia la frase apresa per si algú deia la paraula descompte?
Els preus estaven com estaven. Quasi dos-cents euros de matrícula (sic) i quotes de 50 euros mensuals. Posvaaserqueno. O club privat o guarderia per a la xiqueta. De moment, guarderia. Més endavant, si guanye la loteria, ja hi tornaré.
(...)
On si he tornat és a la biblioteca (pública). Ara tinc a casa un de Jaime Bayly: La mujer de mi hermano, i Caramelo de Sandra Cisneros. El de Rivas ja l'he acabat. Quan llig alguna cosa del Rivas l'enveja em corre per les venes paral·lela a l'admiració.

De Nadal

2004-12-25T19:41:00.000+01:00

Hi ha alguna cosa que supere escriure un post el dia de Nadal? Més de 40 personetes hem decidit que escriure avui un post i fer ping a bitàcoles era allò que tocava. Jo, a més del post, he dedicat el dia a llegir per Internet els diaris d'ahir i fer altres coses que tenia pendents: llegir l'entrevista digital d'El País a Pilar Manjón, mirar el weblog (impagable) del Quimi Portet i buscar-li a ma filla el vídeo (part) d'una obreta de teatre de titelles que la va deixar enlluernada: Amadis de Algures (busqueu-la en la zona de descàrregues).
També, òbviament, ha sigut un dia en família. Però no hi ha hagut massa història ja que, afortunadament, la meua família és d'allò més normal. Més o menys com aquella que contava el Jonathan Franzen al llibre Les correccions.

De revistes

2004-12-23T15:37:00.000+01:00

M'he comprat el Marie Claire. Ho faig sempre. Ha sigut l'única revista que ha sobreviscut a la retallada pressupostària postatur. Este mes (gener 2005) ve un publireportatge de la família Farruco: "El llanto de la Farruca". I una frase: [... lo que está pasando es un crimen. Lo veo un crimen porque están matando a una persona en vida. Y para la otra persona ya no hay vida, pero para mi hijo sí. Sólo tiene 22 años].
No m'ha agradat. No m'ha parat bé. He buscat l'equivalent de la dona de Benjamín Olalla, el mecànic sevillà que va ser atropellat pel ballaor. No hi era. He volgut deixar-ho estar i continuar llegint i mirant la revista però no m'ha fet profit ni l'article de Buenafuente. Llàstima de 3,95 euros.
(...)
També m'han enviat la revista de lletres L'ILLA que edita Edicions Bromera. La revista és gratuïta, només cal demanar-la. Entreu al web de Bromera i la busqueu. En el número d'este mes hi ha un article interessant de Joan Portell Rifà sobre el buit que pot haver en la literatura infantil després de Harry Potter. Que no patisquen. El buit l'ompliran ben omplit. La meua nebodeta (de sis anys) tenia molt clar quin regal volia per als reis mags: el Hamtaro per a la Gameboy Advance.

Microclima

2004-12-20T18:50:00.000+01:00

La biblioteca del poble és el microclima on vaig en les temporades que estic a l'atur. És curiós però quan treballe (i guanye diners) compre diaris, revistes i llibres. Quan estic parat és la primera cosa que deixe de fer i torne a la biblioteca.
Avui he anat amb la intenció de renovar el carnet i emportar-me el llibre de Ferran Torrent, el finalista del Planeta. M'han dit que només han comprat la guanyadora. Que, potser, més endavant comprarien l'edició en valencià. Que de Torrent ho tenen tot. Que no patisca.
No patisc per això. He fet una ullada a les novetats: hi ha una Rice, un Savater, un Pío Moa, un Peñafiel... Finalment he agafat un de Manuel Rivas que no estava en les novetats: Mujer en el baño.
Hem parlat de futbol una mica -el bibliotecari i jo- i he escampat una mica els diaris que tenien damunt la taula. La gent està en silenci i tenen (tenim) tots una grisor en l'aura. Imagine que només la tenim els parats i els jubilats. Mire la resta dels parroquians i hi ha de tot: els opositors sí tenen una mica d'eixa grisor. Els estudiants d'universitat no la tenen (encara). Potser no la té ningú i només és que la biblioteca està mal enllumenada i jo estic en una fase deprepoètica.

De relax

2004-12-19T21:47:00.000+01:00

Des del 10 de desembre que estic parat. Intente relaxar-me i disfrutar de la crisi però m'està resultant molt més difícil que no pensava.
L'endemà feiner (el 13) em vaig deixar caure pel Servef i em vaig emportar la primera alegria: [es que estamos de traslado y no van los ordenadores, vuelve al viernes]. Divendres (17) torne i arregle papers: les nòmines, la quitança, els contractes, el llibre de família, el carnet, la llibreta del metge, la llibreta del banc, el certificat d'empresa, la carta de comiat...
Dissabte vaig fer teràpia: vaig anar al Carrefour i al FNAC i no vaig comprar res. Al Carrefour va ser divertit: havia decidit (abans de la traca) comprar-me un portàtil i pagar-lo a terminis. Vaig anar i em diuen: [tienes que traer la última nómina]. Com collons saben que és l'última?
No res. M'agrada pensar que he encetat el bloc només per donar-me el gust de tancar-lo el dia que tinga, de nou, un treball amb nòmina. Ara tot seran faenetes a deshores i facturades per veïns i familiars.
Això, com diu l'Ashleigh Brilliant: [try to relax and enjoy the crisis].